Vés al contingut

L'evangeli de Mateu s'acaba amb les paraules de Jesús adreçades als seus deixebles: "Aneu a tots els pobles i feu-los deixebles meus" (28,19). El que diu Jesús sembla estar en contradicció amb el que diu a una dona cananea "Únicament he estat enviat a les ovelles perdudes d'Israel" (15,24). Qui són , doncs, els destinataris de l'alliberament que porta Jesús: Israel o tots els pobles?. En l'evangeli de Mateu es troba un punt d'inflexió: "El Regne de Déu us serà pres i serà donat a un poble que el faci fructificar" (21,43). Davant el rebuig d'Israel a l'oferiment per part de Jesús d'entrada en el Regne, s'obre camí una missió que amplia els destinataris, els pobles pagans rebran amb entusiasme el que Israel ha rebutjat. Aquest rebuig d'Israel amb la conseqüent acceptació dels pagans el trobem en l'episodi dels mags (Mt 2,1-12) que van a adorar Jesús i que llegim aquest diumenge festivitat de l'Epifania del Senyor.

El relat està ple de contrastos; la reialesa d'Herodes es contraposa a l'autèntica reialesa de Jesús; la grandesa de Jerusalem contrasta amb la petitesa de Betlem; l'estrella, en tant que obra de la creació de Déu, és l'alternativa a les Escriptures jueves; el grup dels grans sacerdots i Herodes es diferencia clarament del grup dels mags.

Mateu parla de mags (magoi) i, pel fet que eren observadors de les estrelles, hom pensa que podrien ser astròlegs. Els jueus pensaven que els que estudiaven les estrelles cercaven respostes enganyoses ja que l'autèntica saviesa només podia venir de Déu. Per això el llibre del Deuteronomi diu: " Que ningú practiqui les arts d'endevinar, d'interpretar presagis, la màgia, les bruixeries, els encanteris, les consultes d'esperits, els auguris" (Dt 18,11). El rei Manassès de Judà és criticat perquè "Adorava tot l'estol d'astres i els donava culte" (2Re 21,3). Però en el relat no hi ha aquesta visió negativa dels mags.

El contrast que crida més l'atenció és el que es produeix entre els grans sacerdots amb Herodes i els mags. El relat presenta els grans sacerdots com els grans experts en l'Escriptura jueva. En saben tant, que descobreixen en un text del profeta Miquees ( no en la Torà ni en els grans profetes) la predicció del naixement del messies a Betlem. El gran coneixement de les Escriptures no els serveix per anar a trobar a Jesús. No els interessa per res la persona de Jesús. Tot i que tenen el coneixement teòric del lloc del seu naixement, el rebuig i el desinterès és total.

El cas dels mags és diametralment diferent. Ells observen la natura. Han sabut llegir les obres de la creació de Déu i l'estrella, en tant que obra de la creació, els porta cap a Jesús. Ells estan en la línea de les paraules que Pau escriu als Romans: "El poder etern de Déu i la seva divinitat, que són invisibles s'han fet visibles a la intel·ligència a través de les coses creades" (Rm 1,20). Vist des d'aquesta perspectiva s'entén que el text vegi els mags d'una manera positiva i no amb la negativitat amb que Israel veia l'observació dels astres.

L'episodi dels mags que van a adorar Jesús anticipa el canvi de registre que es produirà en l'evangeli de Mateu. El rebuig d'Israel - aquí representat pel desinterès dels grans sacerdots, dirigents religiosos del poble - obrirà el camí a la tasca missionera la comunitat cristiana. Els mags són els representants dels pobles pagans que acceptaran i rebran l'alliberament i la salvació que porta Jesús, aquest infant que acaba de néixer.

Festivitat de l'Epifania del Senyor 6 de Gener de 2019.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.