Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

El llibre d'Isaïes és una obra plural i complexa, elaborada amb materials de diversa procedència i obra de diferents autors. La part final del llibre (56-66) que se sol atribuir a un profeta anònim que hom anomena Tercer Isaïes seria el resultat de varis afegits que s'haurien incorporat al primer i segon Isaïes. Seria segurament el treball de diversos profetes tant del temps de l'exili com del post-exili. En aquesta part final destaca el tema de la reconstrucció de Jerusalem tant religiosa com administrativament i que tots els pobles poden unir-se al culte del Déu d'Israel. D'aquesta tercera part en llegim un fragment a la primera lectura d'aquest diumenge (Is 62,1-5).

El poble d'Israel s'adona que les promeses dels antics profetes no es compleixen. No es veuen millores per enlloc. A Jerusalem impera un gran abatiment. Hi ha inclús qui enyora retornar a Babilònia. El profeta, en el passatge que avui llegim, intenta enfortir els cors destrossats i revifar l'esperança.

Aquest sentiment de desànim l'havia atiat la convicció que Déu havia abandonat el seu poble, estava inactiu i silenciós, deixant de protegir i afavorir el poble d'Israel, tot el contrari del que feien els déus dels altres pobles que, segons creien els israelites, sí els afavorien amb la prosperitat i l'èxit.Per això diu el text: "Per amor a Sió no vull callar, no vull reposar per Jerusalem". En l'Escriptura jueva es troben textos que avalen aquest pensament: "Realment ets un Déu que s'amaga" (Is 45,15); "He callat durant molt de temps" (Is 42,14); "Callaràs Senyor veient tot això?" (Is 64,12). El profeta anuncia que la passivitat i el silenci s'han acabat, s'acosten els temps en que Déu parlarà i actuarà.

"Et donaran un nom nou". El nom que es posa en el naixement expressa l'essència del caràcter d'una persona i és indicatiu de l'activitat o el destí que té reservat el qui el porta. El nom indica el potencial social d'una persona i no portar nom vol dir que aquella persona no té cap valor, socialment és res. Inversament portar molts noms és signe de prestigi i rellevància social (Is 9,5). Els nous nom donats a Jerusalem expressen la nova vida de la ciutat, és més, al portar dos noms "El Senyor t'estimarà" i "té marit" és senyal de la nova situació de prestigi adquirida.

En els versets 4 i 5 hi apareix amb força la metàfora de la unió matrimonial entre Déu i Israel (Os 2). La manera de parlar de Déu que té Israel arrela en les experiències de la vida humana i el matrimoni i l'adulteri en són un exemple. La relació d'amor i de protecció que Déu té envers Israel és expressada amb la imatge del matrimoni. L'adulteri és imatge d'aquest amor trencat quan Israel se'n va cap als ídols dels pobles estrangers que en el llenguatge metafòric prenen el rol dels amants.

La relació profunda d'amor entre Déu i Israel formulada a partir de la metàfora matrimonial perfecciona i aprofundeix la teologia de l'aliança. La imatge matrimonial introdueix una càrrega d'amor i tendresa que supera la freda dimensió jurídica de l'aliança.

La causa de l'Exili  ha esta la idolatria/adulteri. Israel ha experimentat l'abandó de Déu com una adúltera suporta l'abandó de l'espòs traït. Jerusalem, esposa del Senyor, ja no serà més abandonada perquè el seu espòs la prendrà de nou i el país no serà devastat perquè l'esposori equival a la restauració total. El nou casament és la manera d'expressar que, desprès del retorn dels exiliats, Jerusalem serà bastida de nou, reconstruïda i engalanada per Déu.

Diumenge 2on durant l'any. 20 de Gener de 2019