Llegim a l'evangeli d'aquest diumenge el relat d'aparició de Jesús als deixebles que es troba a l'evangeli de Joan (Jn 20,19-31). L'evangelista reelabora una tradició que ja trobem en els evangelis sinòptics. Fa una lectura d'un tema ben conegut en les primeres comunitats cristianes: l'aparició del Ressuscitat davant els seus deixebles (1Co 15,5b; Mt 28,16-20; Mc ,14-18; Lc 24, 36-49).
Joan comença especificant que l'aparició es produeix el mateix dia de la resurrecció que és el primer dia de la setmana jueva. És el dia de la reunió de la comunitat que viu a l'espera de la presència del Senyor. És al bell mig d'aquesta reunió on el Ressuscitat es manifesta. En la trobada dominical eucarística la comunitat fa experiència de Jesús vivent.
Les portes estan tancades per por dels jueus. Les portes tancades ressalten la iniciativa i llibertat de Jesús que es manifesta on vol i no hi ha impediment que pugui tòrcer aquesta voluntat o iniciativa. Jesús ressuscitat no és un cos reviscolat. L'afirmació sobre la resurrecció es presta a moltes elucubracions. Ressuscitat vol dir essencialment transformat. És una vida que no necessita el suport físic d'un cos per a ser viscuda. Qualsevol especulació feta a partir del detall de la porta tancada sobre la mena de cos que tindria Jesús és aliena al text.
La por dels jueus no la mencionen els sinòptics. És sobradament fonamentada si es tenen en compte els violents enfrontaments entre Jesús i els jueus que es descriuen a l'evangeli. Josep d'Arimatea actua d'amagat per por dels jueus (19,38). Ningú parla obertament de Jesús per por dels jueus (7,13). Aquesta insistència en la por dels jueus s'explica per la situació en que es troba la comunitat que donà origen al quart evangeli. Sembla ser que aquesta comunitat fou exclosa de la sinagoga jueva. És de suposar que el fet produí un xoc emocional i doctrinal considerable. L'evangeli de Joan conserva indicis 'aquesta expulsió. Els pares del cec de naixement tenen por dels jueus perquè han sentit dir que tothom qui confessi Jesús serà exclòs de la sinagoga (9,22). Igualment alguns dirigents que creuen en Jesús no ho confessen per por de ser expulsats de la sinagoga (12,42).
En el relat d'aparició als deixebles hi ha nombrosos referències al discurs de comiat. La simple presència de Jesús fa realitat la promesa de no deixar els deixebles orfes (14,18). La promesa de l'Esperit (14,26) , la pau (14,27) la futura alegria (15,11; 16,20) són promeses que ara es compleixen amb la presència de Jesús ressuscitat.
En tots quatre evangelis, les aparicions de Jesús ressuscitat van lligades a un enviament dels deixebles; aquest en Joan adquireix un matís peculiar perquè l'enviament dels deixebles es correspon amb el de Jesús: " Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres". El Pare ha enviat el seu Fill a fi de revelar-se al món. "El Pare m'ha enviat, m'ha manat què havia de dir i de predicar" (12,49). Ara el Fill envia als deixebles i, en definitiva, a tots els seus seguidors a fi que facin saber al món que Jesús és l'enviat de Déu i que el coneixement de Déu i de Jesús, que és el seu enviat, és el que dóna la vida eterna (17,3). Desprès de Pasqua, els deixebles i tots els seguidors de Jesús seran els portadors universals de la revelació de Jesús i de retruc de la revelació del Déu vivent.
Diumenge 2on de Pasqua. 8 d'Abril de 2018
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.