Un dels textos més bells de l’Antic Testament (Is 58,7-10) el llegim avui a la primera lectura. Pertany a la tercera part del llibre del profeta Isaïes i és àmpliament acceptat que el seu autor fou un profeta desconegut que hom anomena Tercer Isaïes. Què pretenia el profeta amb aquestes belles paraules? Què volia dir? Per esbrinar-ho cal tenir present el text immediatament precedent a la nostra lectura i el context social i religiós que l’envolta. El retorn de l’exili de Babilònia feia temps que s’havia produït; aquest retorn anava acompanyat de l’eufòria de la reconstrucció del Temple i l’aixecament econòmic del país. Déu havia de propiciar aquestes circumstàncies venturoses. Però els fets van desmentir les esperances. L’esplendor no va aparèixer per enlloc. El desànim s’escampà arreu. Llavors sorgí la pregunta dels versets 58,2-3: Per què Déu es comporta d’una manera que sembla que hagi abandonat el seu poble? per què no fa justícia? per què no ens fa costat? de què serveix dejunar?
La qüestió del dejuni es converteix en un tema important de tot el capítol. Desprès de la pregunta ve la resposta que està elaborada en dues parts. La primera és una dura crítica a la manera com es fan els dejunis: “Els dies de dejuni mireu pel vostre interès” (v. 3) “us passeu el dejuni entre plets i baralles” (v.4) No n’hi ha prou en vestir de negre i jeure a la cendra (v.5) . Llavors ve la segona part de la resposta que llegim a la lectura d’avui. En aquesta s’exposa quin és el dejuni que el Senyor vol. El veritable dejuni va lligat a una ètica social que comporta alliberar els oprimits, satisfer la fam, vestir els despullats, no senyalar amb el dit per acusar.
El text, a més a més, apunta a la qüestió de l'acceptació dels estrangers. Per això cal fixar-se en les paraules del començament del llibre que diuen: “Els estrangers que s’han unit al Senyor... i es mantenen fidels a la meva aliança jo els faré entrar a la muntanya santa. Acceptaré els seus holocaustos i sacrificis” (56,6s). És a dir,gent que no són del poble d’Israel seran com si ho fossin. Déu els acceptarà igual. Què ha passat perquè el profeta proclami això? A Jerusalem i escampats pel país, s’hi havia quedat gent provinent de la dominació babilònica, personal instal·lat en l’època de l’administració persa i segurament artesans i obrers vinguts arrel de la reconstrucció del temple. Molta d’aquesta gent haurien assumit les creences religioses d’Israel, haurien posat en pràctica prescripcions jueves com el dejuni o el repòs del dissabte. Davant d’això, en quina posició quedaven davant de Déu? Seguien privats dels favors de Déu reservats només pel poble escollit? El profeta proclama que hi ha un dejuni que és tant o més vàlid que el dejuni que practica Israel vestit de negre i jaient a la cendra. Un dejuni que encaixa ben bé amb l’ètica social de la preocupació pels altres.
Paral·lelament a la presència d’estrangers o potser degut a aquesta, pervivia un segregacionisme (hereu de les tesis de Nehemies, 13,23-30), segons el qual els estrangers com més lluny millor i, si pot ser, evitar tenir-hi qualsevol mena de tracte.
El Tercer Isaïes mata dos ocells d’un tret: d’una banda reviscola en el seu missatge la dimensió social de la profecia clàssica (vegis com exemple: Am 2,6-8; 3,10; 5,7.10-12;) i d’altra banda, amb la proclamació d'un nou estil de dejuni, obre una via d’integració d’uns estrangers que, si no fos per ell, seguirien marginats i exclosos d’un Israel que creu tenir Déu en exclusiva.
Diumenge 5é durant l'any. 5 de Febrer de 2017
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.