Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

La primera lectura de la festivitat de Sant Jaume apòstol està formada per la selecció de tres textos del llibre dels Fets dels Apòstols. Ac 4,33 parla de la predicació dels apòstols; Ac 5,12.27-33 esmenta que els apòstols feien senyals i prodigis i relata la seva compareixença davant el sanedrí sense fer esment, però, de la intervenció de Gamaliel que propicià l’alliberament; finalment Ac 12,1b-2 dona notícia de la mort de Jaume a mans d’Herodes Agripa I que el feu decapitar.

Herodes Agripa I pertanyia a la nissaga dels Herodes algun dels quals apareix en el Nou Testament. Herodes el gran, el seu avi, intervingué en la matança dels nens a Betlem ( Mt 2,16); Herodes Arquelau és mencionat en el retorn de Jesús d’Egipte (Mt 2,22); Herodes Antipes intervingué en la mort de Joan Baptista ( Mt 14,3-12; Mc 6,17-29; Lc 9,9) i de Jesús (Lc 23,7-12); Herodes Agripa II intervingué en el procés contra Pau a Cesarea (Ac 25,13-27).

Agripa I regnà entre el 37 i el 44 dC., fou educat a Roma i va ser amic de l’emperador Calígula que li concedí regnar sobre Galilea i Perea i també fou amic de Claudi que li concedí, a més, els territoris de Judea i Samaria. La seva situació era excel·lent per combinar els interessos de Roma amb un bon coneixement dels valors, creences i costums jueus.

Quines circumstàncies motivaren que Agripa I optés per decapitar l’apòstol Jaume? Per una banda cal tenir present la intervenció de Gamaliel davant el sanedrí; aquesta s’esdevingué durant la compareixença dels apòstols davant aquest tribunal narrada en la lectura que ens ocupa. Gamaliel féu adonar que si l’activitat dels apòstols no era obra de Déu aquesta cauria pel seu propi pes. Aquesta intervenció féu que afluixés l’opressió contra els apòstols, deixant-los per una temporada, com veurem, en  pau. L’altre esdeveniment que influí en la mort de Jaume fou l’estada de Pau i Bernabé a Jerusalem per aportar ajuda als germans de Judea víctimes de la fam esdevinguda en temps de l’emperador Claudi (Ac 11,21-30). El problema fou causat per l’origen del diner aportat que havia estat donat per pagans incircumcisos i fou rebut pels jueus de les comunitats cristianes de Judea; els altres jueus veien en el gest quelcom impur, humiliant (pagans ajudant jueus) i ofensiu. Aquests jueus indignats consideraven el cristianisme com una secta jueva entre moltes altres. Tot fa pensar que aquests jueus, segurament fariseus, congraciats amb Agripa I encenguessin l’ànim del monarca a fi que arremetés contra els cristians. La mort de Jaume representà una venjança per la situació creada amb la visita de Pau i Bernabé. Refredada la influència de Gamaliel, Agripa I aconseguí amb la mort de Jaume l’agrat dels jueus i enfortí la seva pròpia identitat jueva fent així contrapès a les bones relacions amb Roma.

La mort de Jaume agradà als jueus; enardit Agripa I, s’atreví a atacar el màxim dirigent de les comunitats de Judea: Pere. Si la mort d’Esteve fou la primera entre els creients de llengua grega, la mort de Jaume fou la primera entre els creients de parla hebrea. Sorprèn la forma romana d’execució a un jueu com Jaume per part d’un rei jueu. Possiblement el text vol ressaltar que els fariseus consideraven totalment exclosos els cristians de la comunitat jueva, per això l’execució de Jaume es portà a terme segons la pràctica de l’execució romana. La mort de Jaume és un pas més en la ruptura entre el judaisme oficial i les comunitats cristianes. Jesús havia dit a Jaume referint-se a la seva mort: “Prou beureu la meva copa” (Mt 20,23). Les paraules de Jesús han començat a fer-se realitat.

Festivitat de Sant Jaume Apòstols. 25 de Juliol de 2021