Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

En començar un nou any litúrgic ens endinsem en els textos corresponents al cicle B centrat en la lectura de l’evangeli de Marc. Com és habitual en el primer diumenge d’Advent pertoca llegir el fragment final (Mc 13,33-37) del discurs dedicat a reflexionar sobre els temps darrers. En aquest petit text domina l’imperatiu vetllar; és l’actitud que cal mantenir en l’espera del retorn del Senyor.

El nostre text comença dient: “Estigueu alerta, vetlleu”. Termes que tradueixen els verbs grecs “blepô” que vol dir mirar i “agrupneô” que vol dir abstenir-se de dormir. El verb “blepô”  el trobem usat en l’evangeli de Marc, diverses vegades amb matisos diferents, veient-los podrem captar millor el sentit que adquireix en aquest passatge. En un primer nivell vol dir mirar, captar quelcom a través del sentit de la vista; és el sentit que té a 5,31 quan els deixebles diuen a Jesús: ”Veus que la gent t’empeny”. Un sentit no tan elemental és el de mirar l’entorn cercant, però, un rerefons no perceptible a primer cop d’ull: “Aneu en compte amb els mestres de la llei” (8,15; 12,38). Usat, citant les paraules d’Isaïes, adquireix el sentit d’una actitud personal profunda (4,12 ). En altres passatges “blepô” és sinònim de vetllar (13,9) i és traduït sovint per “estar alerta” (13,5,23).

Per què ha introduït l’autor el l’evangeli de Marc el verb “blepô” al costat de “agrupneô”? No n’hi havia prou amb la reiteració del verb “gregoreuô” que vol dir vetllar o estar permanentment alerta i que apareix als versets 34,35 i 37. Els rabins diuen que res és superflu en l’Escriptura. “Blepô” recorda que vetllar no és només l’estat físic del no dormir. Vol dir que vetllar és també mirar el present, mirar l’entorn, mirar-lo amb sentit crític cercant quelcom que va més enllà del que simplement es veu; recorda que vetllar afecta la totalitat de la persona.  Si vetllar “gregoreuô” posa la mirada vers el futur i invita a estar en estat d’alerta esperant el que vindrà, “blepô” és estar despert mirant el present. La presència d’aquest verb no és una simple floritura literària sinó que reforça i intensifica el mandat de vetllar i n’amplia el sentit i significat.

Dins el text que comentem hi ha una petita paràbola la dels servents  i el porter (!3,34), que té punts de contacte amb la paràbola dels talents (Mt 25,14-30) que llegíem fa un parell de diumenges. En totes dues hi ha un home que se’n va, en totes dues als criats se’ls encomana una responsabilitat, en tots dos episodis hi ha un personatge destacat: el porter o el servent mandrós. A diferència de Mateu, Marc no explica el retorn de l’amo ni l’acte de passar comptes, tot i que es suposa sinó la recomanació de vetllar no tindria sentit. També en cal destacar la presència del porter i el recompte de les hores.

En Mateu es vol deixar clar que el Regne de Déu demana arriscar-se en contra la recerca de seguretat que comporta amagar el talent. Si en Mateu no es contempla el temps que s’ha trigat en fer el guany, en Marc s’insisteix en que la vetlla ha de ser permanent, que no es pot baixar la guàrdia, que és inútil fer càlculs sobre el moment de la tornada, especulant entorn les vigílies que té la nit. En Marc és la comunitat sencera que ha d’estar a l’espera del retorn del seu Senyor; hi estan implicats tant les bases de la comunitat com els seus dirigents representats per la figura del porter.

La força imperiosa del mandat de vetllar, de no abandonar la guàrdia s’explica perquè el perill de cedir és molt probable. Es pot comprovar en l’evangeli de Marc tot just en proper capítol. A Getsemaní, Jesús insistirà tres vegades: vetlleu, els deixebles, però, seguiran dormint.

Diumenge 1er d’Advent. 29 de Novembre de 2020.