Vés al contingut

A la primera lectura d'aquest diumenge llegim el verset final del discurs de Pere el dia de Pentacosta i la reacció dels oients, precedit, tot plegat, del verset 14 que serveix d'introducció (Ac 2,14a.36-41). "Déu ha constituït Senyor i Messies el qui vosaltres vau crucificar" (V.36). El salm d'exaltació messiànica (Sl 110,1 que les lectures litúrgiques ometen), posat per Lluc en boca de Pere esdevé una profecia que es compleix en Jesús. Durant el discurs, Lluc es val de la doble terminologia per indicar que Jesús és viu: resurrecció i exaltació. Totes dues formes d'expressió volen comunicar que Jesús no ha iniciat una nova forma de vida terrenal, susceptible d'una nova mort, sinó que ha entrat en l'àmbit de l'existència divina. La identificació del ressuscitat amb el crucificat és bàsica per corregir els corrents de pensament, ja existents en les primeres comunitats cristianes, que només els interessava el Jesús ressuscitat. L'acceptació del ressuscitat implica acceptar que Jesús ha viscut una vida terrenal i una mort ben real. Inversament, tampoc es pot acceptar, atrets pel seu missatge social i el seu compromís fins a la mort, un interès pel Jesús terrenal, oblidant que també és el ressuscitat.

"Quan van sentir això es van trasbalsar"(v.37). El missatge de Pere ha quallat. Una de les possibles traduccions del verb "katenygêsan" és travessar el cor. Si el cor, segons l'antropologia de l'època, és el centre neuràlgic de la persona, vol dir que el missatge de Pere ha entrat i penetrat en allò més profund i decisiu de la persona, produint una transformació total del seu ésser. Llavors sorgeix la pregunta indicativa de la disposició al canvi: què hem de fer? (v.37b) És la mateixa pregunta que la gent, impactada per la predicació de Joan Baptista també es feia: què hem de fer ( Lc 3,10).

La proposta de Pere és convertir-se i fer-se batejar (v.38). Els banys d'immersió eren freqüents en els temps de les primeres comunitats cristianes. Solien tenir un simbolisme de purificació, requisit indispensable per accedir al nou estil de vida de la comunitat de la que es volia formar part. Se'n feien a Egipte, a Babilònia i eren un ritual d'iniciació ineludible en els cultes dedicats a Mitra i Isis. També se'n feien a la comunitat essènica de Qumram. La llei imposava banys de purificació als sacerdots abans i desprès del ritual del dia de l'Expiació (Lv 16,4.24). En temps de Jesús, la pràctica dels banys purificadors dels sacerdots s'havia estès als jueus pietosos que també en practicaven. Igualment, predicadors ambulants practicaven baptismes de purificació. Aquest és el cas de Joan Baptista; la seva particularitat és que només es realitzava una vegada. Pere demana als oients que es facin batejar amb la particularitat que sigui en el nom de Jesús. Això distingirà el bateig dels seguidors de Jesús de tots els altres tipus de banys i purificacions que es realitzaven en aquell temps. Batejar-se en el nom de Jesús voldrà dir iniciar una nova vida en la que la persona de Jesús ressuscitat es convertirà en el referent de la forma de vida i manera de pensar del cristià, que ha de rebutjar el valors de la "generació esgarriada" (v.40) i assumir els del projecte de Jesús.

Lluc fa veure que per Pere conversió i baptisme són els requisits previs a la rebuda de l'Esperit Sant. Quan Pere arribi a la fi del seu procés i la seva conversió, s'adonarà que l'Esperit davalla sobre homes i dones sense cap condicionant previ. Així s'esdevindrà a casa de Corneli: l'Esperit davalla quan Pere encara està parlant, ho fan sense que hi hagi bateig previ, aquest vindrà desprès (Ac 10,44-48). Els que s'afegeixen als germans són uns tres mil. Tres és símbol d'una totalitat; mil, en simbòlica bíblica, afegeix un plus indicatiu d'una multitud incomptable. Quan al l'Esperit se li deixa fer la feina, els resultats són espectaculars.

Diumenge 4rt de Pasqua. 7 de Maig de 2017

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.