Vés al contingut

El capítol 6é de l’evangeli de Joan conté la narració del miracle de la multiplicació dels pans (vv.1-15), el petit relat de Jesús caminant sobre l’aigua (vv. 16-21) i el discurs del pa de vida i les reaccions que provoca (vv.22- 71). Abandonant la lectura de l’evangeli de Marc, llegirem durant uns quants diumenges aquest discurs, concretament avui llegim els versets introductoris i un primer tram del discurs (Jn 6,24-35)

El text comença donant noticia de la gent que s’està a l’altra banda del llac s’adona que Jesús ha marxat i que els deixebles se n’havien anat tots sols. La noticia crea una atmosfera de tràfec i agitació, amb un llenguatge popular diríem que és el joc del gat i la rata. El que es vol posar de manifest és que, desprès de la multiplicació dels pans, la gent està entusiasmada i persevera en la recerca d’aquest miracler tan impressionant. Més enllà de l’admiració de la gent, s’hi podria entendre una actitud possessiva marcada pel desig de aliar-se amb el miracler que han descobert i de controlar bé els seus desplaçaments i la seva actuació. Seria un fenomen similar al que en l’evangeli de Marc es produeix desprès de la guarició de la sogra de Pere: “Tothom us busca” (Mc 1,37).

La gent es dirigeix a Jesús anomenant-lo Rabí, terme que en el els evangelis apareix 4 vegades en Mateu, 3 en Marc i 8 en Joan. Jesús prefereix anomenar-se ell mateix “Fill de l’home” terme que s’ajusta millor a un personatge que porta revelacions baixades del cel. Per què Rabí, quin sentit adquireix en aquest passatge? Els rabins exercien la tasca d’ensenyar i el discurs de pa de vida serà un gran ensenyament impartit des de la sinagoga de Cafanaüm (Jn 6,59). A més d’això, el discurs està construït a base d’unes intervencions dels jueus o dels deixebles (vv. 25 / 28-31 / 34 / 41-42 / 52) que motiven les posteriors paraules de Jesús. Aquesta manera de procedir és la mateixa que es fa servir en els ensenyaments dels rabins: un deixeble o un altre rabí fa una pregunta o una intervenció i el rabí respon amb la seva dissertació. Moltes vegades el nexe entre pregunta i resposta no és prou clar. Si tot el discurs del pa de vida té semblances i punts de contacte amb la manera de procedir rabínica, no és rar que a Jesús l’anomenin Rabí.

Jesús retreu als jueus que només busquin el menjar material. En la crítica hi ressona el text d’Isaïes “Per què gasteu els diners comprant un pa que no alimenta i malgasteu el vostre sou en menjars que no satisfan? Si m'escolteu, menjareu cosa bona” (Is 55,2) i el Salm “És inútil que us lleveu tan de matí i aneu tan tard a reposar, per menjar un pa que us guanyeu a dures penes fins quan dormen, ell el dona als seus amics! “ (Sl 127,2). El discurs enllaça, un tant bruscament, el tema del menjar amb el compliment de les obres. L’aliment de Jesús, el seu pa, és un aliment que dona vida, no qualsevol vida sinó la vida eterna. Parlar d’aliment que és vida és respondre a les aspiracions dels jueus pels qui la llei divina vivifica als qui la practiquen. Per les tradicions jueves, el mannà és la llei que ve del cel; vist així queden perfectament lligats aliment i compliment de les obres.

Les paraules de Jesús recollides en el text ens porten a un pas més enllà perquè ja no es tracta només de menjar o de practicar les obres. Jesús reorienta la persona i es posa ell mateix com objectiu. Cal anar i creure en Jesús, llavors s’aconsegueix l’aliment definitiu perquè és el mateix Jesús qui satisfà la fam i apaga la set.

Diumenge 18 durant l’any. 1 d’Agost de 2021

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.