Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

La paràbola dels treballadors que van a la vinya i reben tots el mateix sou (Mt 20, 1-16) és prou coneguda i la  llegim a l’evangeli d’aquest diumenge. La paràbola desplega amb imatges il·lustratives l’enunciat del verset 16 que tanca, a tall de conclusió, el text que ens ocupa: “Els darrers passaran a primers i els primers a darrers”. Aquesta dita és gairebé idèntica a la que es troba al final del capítol 19 i, en aquest cas, serviria d’introducció a la paràbola. Hi ha un nexe entre l’acabament del c. 19 i el començament del 20. Allà Pere diu a Jesús: “Nosaltres ho hem deixat tot i t’hem seguit, què rebrem doncs?”. Mateu ve a dir: parlant de pagues i retribucions escolteu aquesta paràbola que adverteix del perill de les ambicions, d’esgrimir mèrits i exigir les retribucions que, per un suposat dret, se’n deriven.

Crida l’atenció la freqüència amb que apareix el terme “ociosos”. Al propietari sembla que li molesti que la gent estigui sense fer res. En l’evangeli de Mateu es dóna molta importància a la productivitat, al rendiment. L’arbre que no dona fruit és tallat, dirà Joan Baptista (3,10) i la paràbola dels talents (Mt 25,14-30), descriptiva, com la paràbola que comentem, del Regne de Déu, critica amb contundència el servent dolent i gandul que ha guardat el talent sense fer res. L’ociositat és incompatible amb el Regne, el problema no és la quantitat de producció sinó l’actitud productiva i això és el que es valora del darrer grup que ha anat a la vinya ; aquests podrien haver dit: pel que queda del dia i pel que ens pagaran no val la pena ni de fer l’esforç d’anar a la vinya.

A la comunitat de Mateu, entorn on s’origina la paràbola hi ha un grup de creients provinents del judaisme més ortodoxa, per ells el compliment de la llei i la justícia retributiva per part de Déu ocupen el primer lloc. La justícia de Déu preval sobre la misericòrdia. Ells són els primers en complir, fan la feina correctament, suporten adversitats i tot això ho viuen com un dret, una exigència, una superioritat. A la mateixa comunitat també hi ha els membres que provinents del paganisme s’hi han anat incorporant. Són els que es poden comparar amb el darrer grup, no poden fer valer davant de l’amo res més que el poc temps que han estat treballant a la vinya, són els que no compten per res en l’entorn social i religiós del judaisme observant i complidor (fariseus i escribes); però a la paràbola, passen a ser considerats dignes dels mateixos drets i dignitat que els primers.

Els membres del primer grup a més de ser incapaços d’acceptar la generositat de l’amo ( misericòrdia de Déu), són insensibles a la situació social de la resta dels treballadors. La situació econòmica dels contractats és precària, a vegades pitjor que la d’un esclau, són gent que han perdut les terres, endeutats que han anat a parar a mans de terratinents sense escrúpols, víctimes de la fam, les malalties i l’atur. El salari d’un dia de treball, un denari, en prou feines era suficient per portar un plat a taula per a la família. Per això la pretensió del primer grup que l’amo retalli l’import del salari als treballadors del darrer grup és una actitud totalment insolidària. En aquest sentit, la paràbola ensenya que en comptes de moure’s per criteris de competència i rendibilitat, cal regir-se per criteris de generositat, solidaritat i igualtat.

Diumenge 25 durant l’any. 20 de Setembre de 2020