Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

El salm 27 és el que llegim entre la primera i segona lectura d'aquest 2on diumenge de Quaresma del cicle C. La versió litúrgica del salm segueix la numeració de la traducció grega del text hebreu - l'anomenada dels Setanta - Aquesta, en virtut de desdoblaments i reagrupaments d'alguns salms ha fet que gran part d'aquests s'indiquin amb el número anterior al número del text hebreu. Així el salm 27 del text hebreu és, segons la versió grega i també llatina (Vulgata), el salm 26.

En el seu conjunt el salm 27 més que una lamentació és un salm de pregària d'una persona perseguida i assetjada i falsament acusada malgrat ser innocent. Aquesta persona ha cercat refugi en el recinte del temple y dins d'ell se sent segura i percep que el Senyor la protegirà. No té por, tot el contrari, sap que oferirà un sacrifici d'acció de gràcies al Senyor que l'alliberarà i el salvarà. La petició del verset 7 té un caràcter d'apel·lació. Al final, s'escolta una nova paraula de salvació mitjançant la qual s'encoratja l'orant a afermar-se en el Senyor.

El tema del just perseguit que posa la confiança en Déu, que cerca refugi en el temple i que finalment rep la resposta de Déu és un tema molt habitual en els salms. Gairebé respon a un esquema que, amb variants i modificacions, es repeteix en els salms moltíssimes vegades.   

Aquesta visió harmònica i ben conjuntada del salm no és compartida per tots els comentaristes. Hi ha qui hi veu dos càntics que poc tenen en comú i que caldria interpretar separadament. El to de la pregària de la primera part del salm (vv.1-6) és de confiança en el Senyor i de joia per haver triomfat sobre els adversaris; en la segona part (vv. 7-14) les paraules del salmista adquireixen un to de súplica planyívola  per tal que el Senyor tingui pietat d'ell, puix es veu abandonat i calumniat.

La relació de la llum amb Déu és freqüent en la Bíblia. "T'embolcalla la llum com un mantell" dirà el salm 104,2; "El Déu sant, llum d'Israel" (Sl 10,17). El text estrella el trobem a Is 60,19s: "Jo, el Senyor, seré sempre la teva llum". La llum de Déu és llum que és vida i guia pel camí de l'existència humana "Perquè camini al teu davant, Déu meu, a la llum de la teva vida" (Sl 54,14). La primera experiència del qui neix és veure la llum i viure és veure la llum perquè, tal com diu el llibre de Job, la mort és viure en el país de la foscor i la tenebra (10,21). En el llibre del Gènesi la llum és la primera creatura (Gn1), amb molt d'encert l'autor del salm posa en el començament del seu poema el tema de la llum.

"Busqueu la meva presència" (v.8). Literalment el text hebreu diu. "Cerqueu el meu rostre". El rostre és l'equivalent a tota la persona. Veient el rostre es percep el que hom és. La persona es manifesta a través del seu rostre. El primer llibre dels reis diu de Salomó: "De tot arreu venien a veure'l per escoltar la saviesa que Déu li havia infós" ("Tot el país cercava el rostre de Salomó" dirà el text hebreu 10,24 ). El rostre pot indicar la persona sencera, per això a Caín li decau el rostre quan veu que Déu no accepta la seva ofrena (Gn 4,5). Veient el rostre es capta el que l'altre és i com que l'ésser humà no pot fer seva la realitat de Déu, Moisès es tapa la cara perquè té por de mirar Déu (Ex 3,6).

L'orant del salm es compromet a cercar el rostre de Déu, és a dir a Déu mateix i demana que Déu no s'amagui lluny d'ell perquè amagar el rostre és senyal de rebuig i d'abandó. Ara toca a Déu no amagar el seu rostre a qui el cerca, sobretot quan és Déu mateix que invita a fer-ho amb paraules que arriben al fons del cor, és a dir, a la dimensió més íntima i singular de la persona humana.

Diumenge 2on de Quaresma 17 de Març de  2019