Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Tot el capítol 13 de l’evangeli de Marc està dedicat al discurs sobre la fi i uns versets de l’esmentat capítol els llegim aquest diumenge (Mc 13,24-32). El tema principal del fragment és la vinguda del Fill de l’home que va precedida d’una colla de senyals: guerres, terratrèmols, fam, dolors d’infantament, falsos profetes, persecucions, profanació del temple de Jerusalem, els més espectaculars els que es mencionen avui: el sol s’enfosquirà, la lluna no farà claror, les estrelles aniran caient i els estols trontollaran.

Fixem-nos que en el quart dia de la creació (Gn 1,14), Déu estableix un ordre en la volta del cel on el sol , lluna i estels han de separar el dia de la nit, assenyalar les festivitats i assegurar una vida amb normalitat. Tots els fenòmens extraordinaris de que parla el text són el símbol de que aquell vell món que va començar amb la creació eixint del caos queda desmantellat i torna al caos a fi d’obrir pas a un nou ordre, un nou món que ha d’estar presidit pel Fill de l’home i no pels poders que simbolitzen  sol, lluna i estels. Aquest desmantellament ja havia estat anunciat per l’Antic Testament: “Estrelles i constel·lacions deixaran de lluir; el sol quan surti s’enfosquirà i la lluna no farà claror” ens diu el profeta Isaïes (13,10 i també 34,4; Jl 2,10; 3,3-4). Sol, lluna i estels ja no brillaran perquè el que brillarà és la llum del Fill de l’home. A fi que aquesta pugui brillar cal que les altres llums s’apaguin; a fi que el poder alliberador de la vinguda del Fill de l’home sigui efectiu cal que desapareguin els altres poders representats pel sol, lluna i estels; cal recordar que en les cultures de l’antiguitat aquests astres representaven divinitats i poders còsmics. L’ordre de  la creació s’ha pervertit: sol lluna i estels ja no separen dia i nit i assenyalen festes sinó que s’han convertit en divinitats i poders. Cal un nou ordre, serà el que s’esdevingui amb l’adveniment del Fill de l’home. 

Marc identifica el Fill de l’home amb la persona de Jesús. El fill de l’home perdona els pecats (2,10), és senyor del dissabte (2,28) és el que anuncia la seva mort i resurrecció (8,31; 9,31; 10,33), és el que ha de venir els darrers temps (8,38; 13,26; 14,62). La figura que la tradició i la apocalíptica jueves coneixen a través del llibre de Daniel (Dn 7), el llibre de les Paràboles d’Henoc i el llibre 4 d’Esdres resulta ser Jesús de Natzaret.

Entre el Fill de l’home de Marc i el de l’apocalíptica jueva hi ha diferències. En Marc el fill de l’home no actua com un guerrer que lluita contra els enemics i els venç. “El fill de l’home aniquilarà els seus enemics amb l’alè de la seva boca" (4 Esd13), tampoc diu res d’una condemna dels altres, ni parla de l’infern ni de la derrota dels rics i poderosos ( 1 1HenPar 62).  

Quin interès té  per a Marc, doncs, la figura del Fill de l’home? Ho diu el text: la reunió dels elegits. Qui són aquests elegits?. Hi ha hagut una mena de “casting” en la humanitat que ha fet una selecció dels qui han de ser salvats?. Sabem que Israel és el poble escollit de Déu (Dt 7,6) L’apocalíptica jueva entén que els que no són malvats ni perversos són els elegits (1 HenVig 1,1).

Aquí els elegits  corresponen a les comunitats cristianes que, gràcies a tasca evangelitzadora s’han escampat pel món. Són les comunitats que experimenten les difícils situacions que provoquen les persecucions liderades pels poders polítics que no poden tolerar el missatge alliberador de l’evangeli. Comunitats immerses en un temps de prova. El missatge del capítol 13 de Marc per aquestes comunitats és clar: els temps difícils poden ser llargs, però no inacabables. Les dificultats pertanyen al temps del vell món. L’escrit de Marc vol mantenir la resistència, evitar el defalliment, fomentar l’esperança. 

Diumenge 33 durant l’any. 18 de Novembre de 2018