Vés al contingut

En els diumenges 22 i 23 durant l'any, llegim a l'evangeli una selecció de versets del capítol 7é de l'evangeli de Marc. Els que s'han seleccionat aquest diumenge (7,1-8a. 14-15. 21-23) parlen de les lleis de puresa pel que fa a la manera de menjar els aliments.

La situació que es dóna en el transfons de la primera part del capítol és el d'una separació entre uns cristians que estan en la línea de Jesús i altres que es mantenen en una tradició més conservadora representada pel judaisme rabínic que es va configurant en l'època de la redacció de l'evangeli de Marc. En les incipients comunitats cristianes, els seguidors de Jesús abandonen les normes de puresa que els fariseus defensen amb pretesa autoritat. La seva pretensió estendre a tot el poble unes normes de puresa consignades en el llibre del Levític que, en principi, només afectarien la conducta dels sacerdots en el temple.

Davant el que està passant, fariseus i escribes venen de Jerusalem a inspeccionar la situació. És un comportament similar al descrit a Mc 3,22. Ells es senten encarregats de vetllar per l'ortodòxia alimentària i formen la base d'un nou judaisme rabínic que va prenent volada al mateix temps que van creixent les comunitats de Jesús.

A la llei escrita, la Torà (el nostre pentateuc) s'hi ha anat incorporant una llei no escrita, tramesa oralment a la que se li dóna el mateix valor que la Torà perquè es considera provinent de Déu i de Moisès. A aquesta llei no escrita pertanyen els preceptes sobre aliments. Per aquests fariseus i escribes, opositors de Jesús, la llei crea en el poble un sentit d'identitat, consciència de pertànyer a un grup ben definit i distingeix el poble separant-lo d'elements de fora que puguin pertorbar aquest sentit d'identitat. La llei és un mur de contenció que enforteix el què hi ha dins i protegeix del que ve de fora.

És interessant llegir el passatge en la perspectiva de l'episodi de la multiplicació dels pans (Mc 6,30-44). Allà als deixebles de Jesús els importa més que res el pa compartit; el ritual de purificació dels qui comparteixen taula amb ells els resulta secundari. Jesús ofereix el seu aliment compartit a tothom, sense distincions de cap mena i menys encara distincions entre el pur i l'impur. Per contra, els fariseus i escribes estan preocupats pel manteniment de les normes de puresa perquè aquestes identifiquen i separen, marquen qui és qui, senyalen els qui tenen dret a ser del grup i posen fronteres per separar els qui no en són. Al menjar net que compleix amb totes les normes s'hi contraposa el menjar obert que comparteix el que es té i està obert als pobres i a tothom.

La crítica dels fariseus i escribes no es dirigeix a Jesús. Aquest, en tot cas, apareix com el defensor d'una determinada interpretació de la llei que avala els posicionaments d'aquells sectors de la comunitat de Marc contraris als posicionaments del naixent rabinisme. Aquest defensa la unitat entre Escriptura i Tradició, afirmant que ambdues provenen de la mateixa revelació de Déu tramesa a Moisès en el Sinaí. Jesús s'oposa a aquest pensament i diu que les tradicions dels avantpassats, tal com dit rabinisme ensenya i defensa, són ensenyaments purament humans i només serveixen per exercir un control social.

Per mantenir viva la identitat d'un poble cal mantenir encesa les tradicions, per això és bàsica l'autoritat dels ancians. Allà on es trenqui el cordó umbilical amb els ancians, la tradició es trenca i el poble es destrueix, així ho veuen fariseus i escribes. Les paraules de Jesús, en contra, volen alertar que les lleis tancades de puresa en el menjar poden esdevenir un invent purament humà, obra dels qui cerquen més els seus propis interessos que complir la voluntat de Déu.

Diumenge 22 durant l'any . 2 de Setembre de 2018.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.