La paraula diàspora significa dispersió i serveix per designar els grups de jueus que vivien fora de la terra d'Israel. Molts d'aquests jueus dispersats s'establiren a Egipte, sobretot a Alexandria, ciutat pròspera, centre cultural i científic del món mediterrani i famosa per la seva biblioteca. Allà sorgí la traducció grega de l'Antic Testament, coneguda com la versió dels setanta. A més d'aquesta traducció es produïren altres escrits en llengua grega, entre ells molt possiblement el llibre de la Saviesa del que en llegim un petit fragment a la primera lectura d'aquest diumenge (Sv 12,13.16-19).
El llibre de la Saviesa és un gran discurs, curosament elaborat, fet per un docte teòleg jueu, probablement un mestre ben informat de la cultura hel·lenística contemporània, familiaritzat amb la retòrica i la filosofia gregues, però, a la vegada, molt bon coneixedor de l'escriptura hebrea i de les tradicions del judaisme. El llibre de la Saviesa és una mostra molt il·lustrativa i representativa d'un tipus de literatura influenciada per l'hel·lenisme que dins del judaisme conviu amb un altre corrent que és l'apocalíptica menys propensa a la influència hel·lenística.
El text de la lectura que ens ocupa ofereix una particularitat digne de dedicar-hi atenció. Es diu que els justos han de ser humans amb tothom o (segons la BCI) han de ser amics dels altres homes. La paraula exacta, segons el text grec del llibre de la Saviesa, és "filantropos" (amic de l'home). El terme apareix dues vegades en el mateix llibre (1,6; 7,23) però no es troba en cap altre dels llibres bíblics de la versió dels LXX. Això és una prova de la influència que ha rebut el llibre del llenguatge de la filosofia i la literatura gregues.
Plató defineix la filantropia com un estat de bons hàbits, aconseguits per la persona humana, que deriva de l'amor a la humanitat i que hauria d'esdevenir un ideal educatiu. Sòcrates dirà que la soledat de l'existència humana, la de l'heroi en les tragèdies, es pot compensar amb l'ideal de la filantropia, entesa aquesta com l'estima que uneix els homes entre ells amb els llaços de l'amor i la comprensió, ja que els antics llaços socials i polítics no tenen ara cap valor ètic.
A l'Antic Testament es diu que el just davant el mal respon amb el bé (Jr 18,20); viu rectament i obra el bé dirà Ezequiel (18,5); és benèvol i dóna i presta a mans plenes (Sl 37,21.26) és compassiu i benigne (Sl 112,4). En dir que el just ha de ser filantrop s'hi veu l'esforç per formular les expressions de la teologia clàssica amb un nou llenguatge.
La literatura sapiencial estigué més exposada a rebre la influència de nous conceptes i noves expressions alienes, fins al moment, a la tradició bíblica clàssica. El llenguatge sapiencial tendeix a ser més universalista, més cosmopolita, més realista,més humanista, i es distancia del llenguatge historiogràfic, jurídic o profètic de les tradicions nacionals d'Israel.
Aquest nou llenguatge mostra la influència de l'hel·lenisme sobre el judaisme, influència que anà més enllà del llenguatge fins a penetrar en tots el àmbits de la vida. El propòsit d'aquesta nova literatura, entre la que hi ha el llibre de la Saviesa, fou el d'enfortir la fe d'aquells jueus que vivien lluny de Jerusalem, rovell de l'ou de la seva religió; entre aquests els alexandrins que mantenien, enmig dels pagans, una fe que perillava pel fet d'estar en contacte permanent amb els elements predominants de la societat nova que era el món hel·lenista.
Diumenge 16 durant l'any 23 de Juliol de 2017
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.