Jerusalem engalanada

El llibre de Baruc del qual aquest diumenge en llegim un fragment del capítol 5é és un llibre bíblic que no forma part dels llibres canònics de la literatura jueva. En les nostre bíblies forma part del conjunt dels llibres deuterocanònics. El profeta apareix en el llibre de Jeremies i se’l pot considerar el seu secretari, confident i amic. La literatura apòcrifa li tingué una gran consideració i el té per autor d’algun dels seus llibres (Apocalipsis de Baruc). El llibre fou escrit entre el 200 i el 100 aC. I és, segurament, un dels escrits més tardans de l’Antic Testament. Pel que fa al contingut l’escrit recull un conjunt d’escrits profètics que dispersos foren agrupats en un sol volum i atribuïts a l’autoria de Baruc a fi de dotar-los d’un autor de prestigi com es solia fer en aquells temps. En conjunt vol enfortir l’esperança del poble d’Israel i anunciar-li un futur millor.

Les primeres paraules de la lectura pretenen insuflar coratge a la ciutat de Jerusalem. El llenguatge, com és habitual en els escrits tardans de l’Escriptura, s’inspira en passatges escrits anteriorment. Així “treure’s els vestits d’aflicció i posar-se les gales de la glòria de Déu” ens porta al text d’Isaïes que parla de “posar-se els vestits triomfals en lloc del desconsol” (61,3). Quan Baruc escriu: “Posa’t al front la diadema de la glòria de l’etern” recorda el mateix passatge d’Isaïes (61,3) que parla de “posar una diadema en lloc de cendra als qui porten dol per Sió”. Quan el text de Baruc parla de posar per sempre aquests nom: “Pau salvadora i glòria fidel” s’assembla a altres passatges on es parla també de canviar el nom: “El donaran un nom nou” (Is 62,2); “No et diran més Abandonada. Et diran me l’estimo” (Is 64,4, veure també Os 2,25); “La ciutat serà anomenada El Senyor és la nostra salvació” (Jr 33,16).

Les paraules de coratge a Jerusalem s’han de llegir a la llum del que s’ha exposat en el capítol 4rt del llibre de Baruc perquè el que diu el capítol 5é, la nostra lectura d’avui, n’és la resposta. El capítol 4rt comença amb paraules de consol i reflexió dirigides a uns deportats. Tot seguit parla de Jerusalem i explica la seva dissort, reconeixent el mal comportament dels seus fills; acaba, però amb un cant d’esperança amb el que el Senyor respon encoratjant Jerusalem i amenaçant i condemnant els que li han fet mal.

La nostra lectura forma part de la resposta del Senyor a la situació descrita en el capítol 4rt. Les esperances de la ciutat han estat escoltades. L’engalanar amb vestits la ciutat de Jerusalem és la contrapartida a 4,20 on Jerusalem diu: “M’han tret els vestits dels temps feliços, m’he posat roba de sac”. Jerusalem, comparada a una mare, ha vist com s’emportaven els seus fills: “He vist com, pel voler de l’Etern, els meus fills i filles eren enduts captius” (4,10 i també 4,14.16). Ara aquest fills són aplegats de llevant i de ponent (5,5) i “ara Déu els torna amb glòria portats coma reis en el seu tron” (5,6). Aquestes afirmacions són el compliment del desig expressat en el capítol 4rt: “Jo us deia adéu amb planys i llàgrimes, però Déu us farà tornar a mi amb alegria i amb crits de goig per sempre” (4,23).

Aquests elogis a la ciutat de Jerusalem responen a una teologia que, al llarg dels anys, dotà Jerusalem d’un prestigi i una significació singulars. La petita ciutat en altre temps conquerida als jebuseus (2 Sa 5,6-8), David la convertí en capital del seu regne i hi va traslladar l’arca de l’aliança (2Sa 6). Salomó hi construí el primer temple (1 Re 6,1-22). La ciutat es considerava inexpugnable, sobretot quan Sennaquerib l’assetjà per conquistar-la (2Re 18,13-19), però els fets històrics aviat vingueren per desmentir aquesta pretensió. L’any 587 aC. Jerusalem fou conquerida i devastada per Nabucodonosor (2 Re 25,8-9), fou ocupada per Alexandre el Gran el 332 aC.. El 167 aC. Antíoc IV Epífanes profanà el temple, desmantellà les muralles i intentà hel·lenitzar la ciutat (1Ma 1). Davant aquest panorama calia salvaguardar la grandesa, el prestigi i la santedat de Jerusalem. El text que llegim avui respon a això. Per damunt dels desastres històrics, Jerusalem és el lloc de la presència de Déu (Sl 9,12; 135,21) i llum que atreu les nacions que hi acudiran (Is 60,3) a reconèixer la grandesa del Senyor.

Diumenge 2on d’Advent. 5 de Desembre de 2021