Vés al contingut

Comentari a la primera lectura del 1er diumenge d'Advent A.

Un petit oracle de la primera part del llibre del profeta Isaïes (Is 2,2-5) llegim a la primera lectura d’aquest primer diumenge d’Advent. Protagonista del text és la ciutat de Jerusalem, el seu temple i Sió la muntanya sobre la que s’edifica la ciutat i el temple.

El to positiu que té el text s’entén encara millor si es té en compte el que ha dit el profeta en el capítol 1er del llibre. Isaïes ha vist la decadència moral d’un poble i d’una ciutat que no fan cas del seu Déu i no escolten la seva veu i el seu ensenyament. El profeta es desfoga amb un clam típic del llenguatge de les lamentacions. La ciutat de Déu en la qual residia el tribunal de justícia que havia de defensar els drets de les vídues i els orfes, dels oprimits i desheretats està dirigida per uns governants lladres i bandolers que es venen al millor postor.

Exposada aquesta situació és quan entre en escena el nostre text.  És l’anunci que Jerusalem serà purificada. Recuperarà el seu antic esplendor, el de quan era argent de bona llei (1,22).  Jerusalem esdevindrà un referent no tan sols pels israelites sinó per totes les nacions.

El text pertany  a una col·lecció que fou inserida en el llibre d’Isaïes  en una època desconeguda i que va des de 2,1 fins a 4,6. Desprès de les dures paraules del capítol 1er. Arriba l’alleujament d’un oracle de salvació.  El profeta s’inspira en les peregrinacions que es feien a Jerusalem per donar culte al Senyor, el que passa és que els pelegrins no són només els components del poble d’Israel sinó que s’amplia a totes les nacions. Pel seu to universalista, a semblança del tercer Isaïes (Is 60), el text podria ser obra d’un profeta posterior a l’exili que va inserir aquest oracle a fi de donar ànims a un poble  desanimat per la catàstrofe que suposà l’exili. Aquest oracle d’Isaïes és gairebé idèntic al text de Miquees 4,1-4, tant que alguns autors consideren primitiu el text de Miquees.

En temps passats Israel va caminar pel desert cap a la muntanya del Sinaí per rebre el do de la Llei, la paraula del Senyor, la Torà. Ara són tots els pobles de la terra que caminen cap a la muntanya de Sió, on hi ha Jerusalem i el temple, a la recerca la la “torà” i la “dabar”.  “Torà” és la Llei però el seu significat és ensenyament, instrucció, doctrina. “Dabar” és la paraula profètica que interpreta i explana el sentit de la “torà”. “Dabar” i “torà”, abans de la incorporació dels Escrits conformaven la totalitat de l’Escriptura jueva. El llibre del Deuteronomi ( 28,1-14) assegura la prosperitat a aquells que compleixin la Llei, és a dir, visquin segons l’ensenyament del Senyor. Ara, quan tots els pobles de la terra acceptin l’ensenyament i la paraula profètica experimentaran el  poder de transformació que ensenyament i paraula tenen perquè són capaços de portar la pau i la justícia en un món dominat per guerres i injustícies. La imatge de la transformació de les armes en instruments agrícoles és d’una gran bellesa i té un gran atractiu, tant és així que en l’oficina central de les Nacions Unides hi apareix aquest text d’Isaïes 2,4. La pau serà una característica fonamental dels futurs temps messiànics.

Jerusalem és la ciutat predilecte del Senyor, Ell l’ha escollit per habitar eternament en el seu temple fent-ne així símbol de la seva presència (Dt 12,5; 1Re 11,13; Sl 132,13). Cor de les grans peregrinacions en les grans festes. Baluard de la religiositat d’Israel. Lloc on hi ha establert el tron de la dinastia de David (Sl 132,15-18). En el nostre text Jerusalem apareix com un ideal de lideratge espiritual. En el moment de la peregrinació definitiva, Jerusalem es convertirà en capdavantera i referent per tots els pobles. Homes i dones que no formen part del poble d’Israel escoltaran l’ensenyament i la paraula del Senyor i viuran en la seva presència. El Senyor oferirà els seus dons a tots els pobles trencant així les barreres nacionalistes.

Jerusalem és la antítesis de Babel (Gn 11,1-9); allà els pobles de la terra volien arribar al cel però tot acabà amb la dispersió i la confusió de llengües. Aquí els pobles pugen a la muntanya de la presència divina. El seu ensenyament i paraula serà un únic llenguatge que els reunirà en un sol poble capaç de caminar / comportar-se segons la llum il·luminadora de Déu.

Diumenge 1er d’Advent 27 de Novembre de 2022.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Imatge
Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.