Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

El capítol 14 de l'evangeli de Lluc està dominat pel tema del banquet. Comença donant notícia de la invitació que un fariseu important fa a Jesús a fi que un dissabte vagi a menjar amb ell. Aquest és el marc que inclou la guarició d'u hidròpic, els advertiments sobre l'ocupació dels primers llocs a la taula i la invitació a l'hora de celebrar un banquet. Excepte la guarició de l'hidròpic són els temes que llegim a l'evangeli d'aquest diumenge ( Lc 14,1.7-14).

Els dissabtes els jueus menjaven festivament. Es feia un menjar extraordinari a més dels dos àpats que es feien diàriament. Aquest solia tenir lloc desprès de les funcions sinagogals. A fi de donar un caràcter alegre i festiu al menjar del dissabte, solien portar invitats a casa als quals se'ls obsequiava. Vist així no és estrany que Jesús fos invitat per un fariseu a menjar a casa seva, més quan trobem que en Lluc això ja ha passat altres vegades ( 7,36; 11,37). El que és més rar és que la invitació es faci desprès de les allisades que Jesús ha adreçat als fariseus (Lc 11,42-44) i la reacció d'aquests: " Els fariseus començaren a tenir-li una rancúnia terrible i miraven de fer-lo parlar sobre moltes qüestions ".

Motius per convidar-lo n'hi ha, per no fer-ho també. Que ho fa que la balança s'inclini per fer-ho?. Fixem-nos en la reacció dels fariseus que acabem de d'exposar: "miraven de fer-lo parlar sobre moltes coses" i en el text d'avui que ens indica que els fariseus l'estaven "observant a l'aguait". Els fariseus pretenen posar Jesús en un compromís mitjançant algun comportament o algunes paraules que  vagin contra la sacralitat del dissabte. Per això hi estan a sobre. De fet, al llarg de l'evangeli d e Lluc, es pot observar com les controvèrsies arrel de la  sacralitat del dissabte es van repetint ( 6,1-5; 6,6-11; 13,10-17). La lectura litúrgica omet la guarició de l'hidròpic en dissabte i l'argumentació que deixa fora de combat els fariseus. L'omissió fa que perdi tot el sentit introduir el detall que els fariseus estiguessin a l'aguait observant Jesús. 

Del que llegim a la lectura litúrgica una part va dirigida als comensals i una altra als amfitrions. Als primers va dirigida l'advertència sobre els primers llocs. El més important del text és la dita conclusiva: "Tothom qui s'enalteix serà humiliat, però el qui s'humilia serà enaltit". La dita es revesteix amb un fet de vida: Jesús observa els convidats que escullen els primers llocs. Segueix una petita paràbola que és la descripció gràfica de la dita esmentada. La dita s'assembla a la que ha aparegut en el capítol 13, referint-se a l'entrada al Regne de Déu: "Hi ha darrers que seran primers i primers que seran darrers". La dita del capítol 14 no sembla que  es refereixi a l'entrada al Regne, més aviat sembla un advertiment encaminat al comportament humil que han de tenir els membres de la comunitat cristiana.

La part final de la lectura va dirigida als amfitrions. Als quatre grups que invitant-los poden aportar la contrapartida d'una invitació de la que se'n pot treure un benefici, s'hi contraposen quatre grups incapaços  de retornar l'obsequi d'una invitació: pobres, esguerrats, coixos i cecs. La recompensa d'invitar a aquests col·lectius no es pot esperar en l'àmbit d'aquest món. En tot cas, la recompensa sorgirà inesperadament més enllà de tota expectativa, serà abundant i vindrà de Déu. Tant en les paraules dirigides als comensals  com en les dirigides als amfitrions, Jesús va contra les estratègies. A l'estratègia de cercar llocs s'hi contraposa l'acció de Déu que enalteix els humils (Lc 1,52) i a l'estratègia de cercar compensacions i recompenses s'hi contraposa la inesperada abundància del do de Déu.

Diumenge 22 durant l'any. 1 de Setembre de 2019.