Intensa discussió

En el capítol desè de l'evangeli de Joan s'hi troba el conegut discurs del bon pastor (vv.1-18). Segueix la reacció per part dels jueus provocada per les paraules de Jesús ( vv. 19-21). La resta del capítol (vv 22-42) l'omple una intensa discussió de Jesús amb els jueus. En cert sentit, les paraules de Jesús en aquest debat són la resposta a la reacció dels jueus al discurs del bon pastor. D'aquesta discussió amb els jueus en llegim un petit fragment (Jn 10,27-30) a l'evangeli d'aquest diumenge.

Els jueus han demanat a Jesús que els digui obertament si ell és el messies. Aquesta petició resulta significativa a la llum del discurs del bon pastor. El pastor era una imatge que servia freqüentment per referir-se al rei descendent de David. Es pot veure en el llibre d'Ezequiel: "Jo els donaré un sol pastor que les pasturi: el meu servent David. Ell les pasturarà, serà el seu pastor" (Ez 34,23). Si Jesús es proclama bon pastor, no serà que implícitament està reivindicant per a ell la condició de messies?.

La idea de messianisme que tenen els jueus i la que té Jesús no és la mateixa. Pels jueus és el líder guerrer que ha d'alliberar dels indignes governants romans i ha de destruir els pecadors. Jesús no comparteix aquesta manera de pensar. Recordem com, desprès de la multiplicació dels pans, Jesús s'esmuny quan el volen fer rei (Jn 6,15).

Jesús respon invitant a considerar les obres que ell fa, a la vegada que s'adona perfectament que els jueus no volen entendre ni creure perquè no formen part del ramat de les seves ovelles. Això ens porta a connectar la controvèrsia amb el discurs del bon pastor. En el verset 4 Jesús ha dit que les seves ovelles l'escolten i el segueixen; en contrast, els jueus ni escolten ni segueixen. Aquí rau la diferència. Si no escolten ni segueixen no és perquè Jesús sigui un mal pastor,sinó perquè ells, els jueus, no volen ser les seves ovelles. Les ovelles que escolten i segueixen representen l'entera comunitat cristiana.

Quan Jesús diu: les meves ovelles vol dir que pot haver-hi ovelles que no són de Jesús i que les que l'escolen i el segueixen són de la seva propietat, ningú les arrencarà de les seves mans; per què? El motiu és clar: perquè el Pare les hi ha donat. Cal recordar un passatge del profeta Isaïes que avala aquest pensament: "Des de sempre jo sóc. Ningú no arrenca res de la meva mà i allò que jo faig ningú no ho capgira" (Is 43,13). Ningú no pot arrencar les ovelles ni de Jesús ni del Pare, el qual vol dir que les persecucions contra la comunitat cristiana no aconseguiran trencar la fidelitat a Jesús.

Jesús parla en el recinte del temple durant la festa de la Dedicació, és la festa que recordava la purificació i consagració del temple en temps dels Macabeus desprès d'haver estat profanat per Antíoc IV (1 Ma 4,52-59). Els jueus estaven ufanosos del seu temple, signe visible de la presència de Déu enmig del poble. Doncs bé, ara Jesús diu als jueus que ara hi ha una nova manera de fer-se present Déu enmig del poble. Ell és la nova presència visible de Déu. L'anunci del pròleg es converteix ara en Jesús en una realitat: "El qui és la Paraula s'ha fet home i ha habitat entre nosaltres,i hem contemplat la seva glòria, glòria que ha rebut com a Fill únic del Pare" (Jn 1,14).

La unitat de Jesús amb el Pare és la millor resposta a la pregunta sobre el messianisme de Jesús. Ningú a Israel podia imaginar-se un messianisme que no vingués de Déu. L'actuar de Déu, proclamat ja en l'Antic Testament, és coincident amb l'actuar de Jesús. No hi ha contradiccions, no hi ha camins paral·lels.

Diumenge 4rt de Pasqua. 12 de Maig de 2019.