Vés al contingut

Comentari a l’evangeli del 4rt diumenge durant l’any. A

El text de les Benaurances de Mateu és un dels més coneguts i comentats de tota la Bíblia cristiana; el llegim a l’evangeli d’aquest diumenge (Mt 5,1-12). Hem escollit sense cap motiu especial comentar-ne dues d’elles.

“Feliços els humils, ells posseiran la terra”. Posseir o heretar la terra és un tema que té forta presència a l’Antic Testament. A Abraham Déu li promet la possessió del país (Gn 15,7.18-21). Tota l’aventura de l’Èxode acaba amb la possessió del país ( Dt 1,8). Al llarg del temps la possessió de la terra deixa de ser una realitat material i, per dir-ho d’alguna manera, s’espiritualitza. “Senyor heretat meva” dirà el salm 16,5. No és estrany, doncs, que la possessió de la terra es converteixi en un premi pels justos; així ho diu el salm 37 que sembla ser el que inspira aquesta Benaurança: “Els humils posseiran la terra, fruiran d’una gran pau” (37,11), “Els justos posseiran la terra, l’habitaran per sempre més” (37,29).

En el Nou Testament la possessió de la terra es converteix en heretar el Regne de Déu. “Rebeu en herència el Regne” dirà el rei en el capítol 25 del mateix evangeli de Mateu i la carta de Jaume dirà “Has escollit els pobres d’aquest món per fer-los rics en la fe i hereus del Regne” (2,5). Es repeteix sovint en el Nou Testament l’afirmació que els injustos no posseiran el Regne ( 1 Co 6,9; 15,50; Gl 5,21; Ef 5,5). La idealització arriba quan l’herència s’identifica amb la vida eterna. “Sou en esperança hereus de la vida eterna” dirà la carta de Titus (3,7), per això Jesús dirà als qui ho han deixat tot que posseiran la vida eterna (19,29) i un home ( o un escriba) pregunta a Jesús: què haig de fer per posseir la vida eterna? (Mc 10,17; Mt 19,29; Lc 10,25; 18,18) . La descripció més especulativa la trobem a la primera carta de Pere: “Una heretat incorruptible, indestructible, immarcescible reservada dalt del cel per vosaltres” (1Pe 1,3-5). Quan als humils se’ls promet posseir la terra no se’ls promet, doncs, una propietat material sinó l’autèntica vida, la vida eterna.

Feliços els humils. Humils tradueix el terme grec “praus” que a la vegada tradueix el terme hebreu “anawim” que la en versió dels LXX és el terme que s’usa per designar els pobres. Amb això es veu com la benaurança és un desdoblament de la primera. Pobre és un terme que en teologia bíblica expressa la total disponibilitat a Déu que va unida a la modèstia, la benignitat, la compassió, la paciència activa. Amb tot, la millor descripció de l’humil és Jesús mateix que entra a Jerusalem muntat en una somera i es presenta benèvol i humil de cor (Mt 21,5; 11,29).

“Feliços els nets de cor, ells veuran Déu”. Entre el lectors de l’evangeli de Mateu n’hi havia molts provinents del judaisme entesos en la Llei, la Torà que coneixien molt bé les prescripcions rituals que s’havien de complir per aconseguir la puresa ritual. El que s’esdevingué és que en les files sobretot del fariseisme la puresa es quedà simplement en un puresa ritual i exterior. El mateix Mateu critica durament aquest comportament i retreu als fariseus que no purifiquin el seu interior (Mt 23,25-28).

La Benaurança transforma la puresa ritual en la puresa i netedat de cor. Segons l’antropologia bíblica, el cor és el centre de l’ésser humà pel que fa a l’obertura a Déu, lloc de les decisions, del pensament, del comportament i orientació moral. La netedat de cor serà equivalent a l’absència de pecat. La puresa de cor posarà l’ésser humà en condicions de poder veure Déu.

El poble d’Israel tenia el convenciment que veure Déu era morir (Ex 3,6;19,21). Per això, quan als nets de cor se’ls promet veure Déu vol dir que gaudiran d’un privilegi especialíssim. En els palau reials de l’antiguitat només uns pocs privilegiats podien estar prop del rei i veure-li la cara. El creient israelita volia experimentar la proximitat de Déu quan anava al temple de Jerusalem, la condició el cor pur. “Qui pot pujar a la muntanya del Senyor? Qui pot estar-se en el seu temple sant? El qui té el cor sincer i les mans sense culpa” (Sl 24,3-4). El nets de cor podran satisfer el desig de veure Déu que voldrà dir entrar en la seva intimitat, formar part dels seus preferits, gaudir del do de la vida.

Diumenge 4rt durant l’any. 29 de Gener de 2023.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.