Llegim a l'evangeli d'aquest diumenge un fragment de l'evangeli de Joan (Jn 12,20-33) en el que Jesús parla de la seva mort. No és que anteriorment no s'hi hagi referit: "Quan haureu enlairat el Fill de l'Home coneixereu que jo sóc" ha dit als fariseus (8,28) i a la unció a Betània parla de la sepultura que s'acosta (12,7). En el text que llegim avui trobem que Jesús anuncia la seva mort amb una proclamació ben solemne: "Ha arribat l'hora que el fill de l'Home serà glorificat" (v.22). Els sinòptics reparteixen cadascun tres vegades els anuncis de la seva mort. Un d'aquests tres es produeix desprès del reconeixement per part de Pere de Jesús com a Messies (Mt 16,21ss.; Mc 8,31ss.; Lc 9,22ss.) A continuació de l'anunci segueixen dues dites sobre estimar la vida o no i el seguiment a Jesús. En Joan també les hi trobem i les ha col·locat just desprès de l'anunci de la mort tal com fan els sinòptics. Anunci i dites ens situen en la proximitat de la mort de Jesús que s'acosta. Les dites expliquen l'actitud que ha de tenir el deixeble davant el fet de la mort de Jesús. Com Ell ha d'estar disposat a perdre la vida per guanyar la vida eterna ( en llenguatge joànic) i el seguiment és un seguiment que va a parar al peu de la creu (Maria i el deixeble estimat 19,25s.).
En el text que llegim avui veiem una insistència en parlar de l'hora. L'apocalíptica jueva estava convençuda de la proximitat de la fi del temps i aquesta fi comportava la intervenció divina que seria favorable als fidels complidors de la llei i, en canvi, seria la ruïna pels enemics que haurien perjudicat el poble d'Israel. Quan Jesús anuncia que ha arribat l'hora vol dir que ha arribat el moment decisiu del triomf del Fill de l'Home, l'hora de la glorificació, entenent que aquesta és la plena manifestació de la presència de Déu que té lloc en el moment de la mort de Jesús.
A Canà Jesús diu que encara no ha arribat l'hora (2,4), qualsevol intent de detenció (Jn 7,30; 8,20) resulta ineficaç en tant no hagi arribat l'hora de Jesús. Les conxorxes humanes s'estrellen contra la solidesa de la voluntat de Déu. La mort de Jesús no s'esdevé quan volen els jueus, sinó que s'inscriu en el pla de Déu. Aquest pla és immodificable. És l'hora de Déu fixada només per Ell i viscuda per Jesús segons la voluntat del Pare.
És l'hora de la creu, l'hora de l'elevació. Aquest terme té el sentit material de la crucifixió, ja que en aquesta el condemnat era aixecat o penjat a la creu; un altre sentit és el simbòlic. Elevació vol dir que Jesús puja per tornar a Déu, el Pare. Per això per a Joan s'identifiquen mort, elevació i glorificació.
Fixem-nos que en el text es parla de moviments oposats: "ser llançat fora" o "atreure tothom cap a mi". Ser llançat fora és el destí que espera als qui rebutgen la realitat de la creu. L'hora de la creu és l'hora de la condemna del món que vol dir que el món que s'ha separat de Déu i s'ha oposat frontalment a Ell serà desemmascarat. Jesús elevat no és accessible directament, cal fer un camí que, a tenor del que diu Jesús "Si algú es vol fer servidor meu", es defineix i caracteritza pel servei com es veurà en el gest de rentar els peus (Jn 13,2-5). Atreure vol dir que amb la seva mort Jesús obre un camí d'accés a Déu i l'ofereix a qualsevol ésser humà. A aquest li toca decidir què vol fer. Amb la seva mort Jesús ofereix a cada ésser humà la possibilitat de viure una nova relació amb Déu. Atrets cap a la creu, beneficiats del camí d'accés a Déu ser glorificats com Jesús.
Diumenge 5é de Quaresma. 18 de Març de 2018
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.