Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Reprenem aquest diumenge les lectures corresponents al temps litúrgic anomenat “durant l’any” o “ordinari”. En aquest diumenge 12é, la segona lectura correspon a un fragment de la carta als Romans que seguirem llegint fins al diumenge 24. En el text que llegim Pau exposa el significat de l’obra alliberadora de Crist adreçada a tota la humanitat i que té implicacions pels qui no formen, no han format ni formaran mai part del poble d’Israel. A fi d’aconseguir el seu propòsit l’apòstol contrasta la influencia d’Adam i la de Crist que resulta desmesuradament superior a la d’Adam. El llenguatge és dens, complicat, amb tot, ens proposem aportar alguna pista per millorar-ne la comprensió.

Cal començar tenint en compte els versets que inicien el capítol 5é. En ells es diu: “Crist va morir per nosaltres quan encara érem pecadors” (5, 8). A partir del verset 12 (el primer de la nostra lectura) hi ha un canvi de registre i el nosaltres passa a ser tothom. Per Pau, Crist morí pels pecats de tots els homes. L’apòstol entén la història de salvació dividida en tres etapes: aquella en que no existia la Llei jueva que va d’Adam a Moisès (ante legem), la que va des de do de la Llei fins a Jesús (sub lege) i aquella en  que impera el do de l’alliberament de Jesús (sub gratia). Si Jesús va morir pels pecats del homes, Pau ha de demostrar l’existència del pecat en les dues primeres etapes. Pel que fa a la segona ja ha afirmat en el capítol 3er que la Llei només fa conèixer el pecat (3,20.28).  La Llei, par Pau,no té la força positiva de ser camí de salvació en contra el pensament comú dels jueus. Tot el que pot aconseguir és desemmascarar el pecat, més aviat té una influència negativa en un món dominat per les forces nefastes del pecat i de la mort.

Pel que fa a la primera etapa Pau afirma que amb Adam va entrar el pecat en el món i amb el pecat hi entrà també la mort. Adam es limità a facilitat al pecat la seva entrada en el món. La seva acció té una importància especial cara a tot pecat posterior, donat que el seu pecat permeté i inaugurà la seva presencia en el món. Un cop el pecat entrà en el món tot seguit ho feu la mort perquè la mort és la conseqüència del pecat. Pau ha d’explicar com és que el pecat afecta tots els éssers humans. Del judaisme del seu temps recull la idea que un primer pecat portà la mort: “Què has fet Adam? Perquè , si has pecat, la teva caiguda no ha sigut només la teva, sinó també la nostra i la dels teus descendents” (4 Esdres 7,118). Pau argumenta la universalitat del pecat per la universalitat de la mort: si tothom mor és que tothom ha pecat.

La pretensió de Pau és anunciar i proclamar el valor de la mort i resurrecció de Jesús que té efectes retroactius i per això es valdrà de la comparació d'Adam i Crist. Adam introduí en el món el pecat i la mort i la seva acció tingué repercussions en el futur de la humanitat. Crist aporta el do de la gràcia generadora de vida. La repercussió tindrà efectes no tan sols en el present i futur, sinó també en el passat. El do de la gràcia capgirarà la situació dels qui visqueren abans de la Llei i sota la Llei alliberant-los del domini del pecat i la mort.

L'obra de Jesús, però, no realitza simplement la restauració d'una situació deteriorada per Adam o encallada per la incapacitat de la Llei. L'obra d'Adam i la de Crist no tenen la mateixa intensitat sinó que estan en una relació de menys a més. Pau es val d'un recurs rabínic conegut com a Qal-Wa-homer: Si acceptes el primer enunciat, amb més raó cal acceptar el segon. Si és possible que per un home entri el pecat i la mort en el món, més possible és encara que per un altre entri la gràcia i la vida. La força de la gràcia és incomparablement més potent que la força del pecat i de la mort.

Diumenge 12 durant l'any. 21 de Juny de 2020