Vés al contingut

Desprès de dues petites paràboles que descriuen comparativament el Regne de Déu, segueix en el capítol 13 de l'evangeli de Lluc un fragment de text (Lc 13,22-30), un tant heterogeni, que parla de les condicions d'entrada en el Regne; el llegim a l'evangeli d'aquest diumenge. El text comença amb la pregunta d'un personatge anònim. La resposta de Jesús sembla, a primera vista, rara i evasiva. De fet, és freqüent en els comentaris rabínics de l'Escriptura que el comentari d'un rabí comenci prèviament amb una pregunta i que la resposta sembla aparentment no resoldre la qüestió preguntada. Jesús porta el problema a un pla diferent del de la pregunta. En el transfons de la pregunta hi ressonen les discussions rabíniques sobre els últims temps, on es defensava que no tothom participaria de la plenitud final del mon futur, però que tot israelita, pel sol fet de ser -ho, tindria cabuda en aquest món futur.

Jesús desplaça la qüestió dels quants cap a la qüestió del com. Ho fa valent-se de la imatge de la porta estreta. A les portes de les muralles de les ciutats hi havia, a les mateixes portes o bé al costat, una porta més petita. Quan es tancaven les portes de la ciutat, només restava oberta aquesta porta més petita destinada a emergències i situacions excepcionals. Només hi podia passar una persona i amb dificultats, finalment també es tancava. Són de suposar les empentes i dificultats per passar la porta entre els qui arribaven a última hora perquè finalment també es tancava. L'esforç que cal fer per passar per la porta estreta i petita i per ser a temps abans no es tanqui Jesús el compara l'esforç que cal fer per aconseguir la salvació que, en el nostre text és l'equivalent al Regne de Déu.

Trobem, en el nostre text, un repartiment de l'espai i del temps. La porta marca les diferències entre estar dins i estar fora. A dins, es crea un espai que contrasta em l'estretor de la porta: una gran sala de banquet plena de comensals; és el lloc de la festa i l'alegria dels qui participen del banquet del Regne. Entre els assistents: la terna dels patriarques, també els profetes i els qui venint d'orient i d'occident - imatge dels pagans que no pertanyen al poble d'Israel - ocupen el lloc pretès pels qui es creuen que el tenen assegurat, pensant que n'hi ha prou amb una adhesió a Jesús sense cap mena de compromís. Aquests, pensant ser els primers ( en virtut dels privilegis adquirits), es queden fora on l'alegria es substitueix pel plor.

El moment del tancament de la porta marca un abans i un desprès. Un abans marcadament ampli si tenim en compte la referència als patriarques i els profetes, però que sigui un temps llarg i extens no vol dir que sigui sense fi. Que la porta, en un moment determinat, Jesús - representat per la imatge de l'amo- la tanca vol dir que la opció d'optar o no per ell i pel Regne no es pot mantenir en suspens indefinidament.

La doble repetició de les paraules de Jesús: "No us conec" mostren la duresa del seu rebuig. Davant d'elles no hi ha apel·lació possible perquè s'han esgotat tots els terminis, només hi té cabuda l'actitud preventiva expressada amb El verb grec "agonizesthe" que traduïm per: "Esforceu-vos".

Diumenge 21 durant l'any. 25 d'Agost de 2019

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.