Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Llegim a la segona lectura d'aquest diumenge uns versets de les acaballes de la carta de Pau als filipencs (Fl 4,6-9). Si admetem que l'actual text de filipencs reuneix dues cartes que Pau va escriure a aquesta comunitat, aquests versets serien la conclusió de la segona carta. Els versets 6-7 són recomanacions cara el bon comportament de la vida cristiana. Els vv. 8-9 són un afegit posterior on hi sobresurt l'exemple de Pau. En els escrits posteriors a ell, és molt típica la referència al gran líder, exemple i model pel comportament de les primeres comunitats cristianes.

"No us inquieteu per res” (v.6a) L'apòstol coneix bé el tema de la inquietud quan als corintis els desitja que visquin sense haver d'atendre les coses d'aquest món, aquest pot ser el cas de les persones casades que s'afanyen per agradar a la seva parella (1 Co 7,32-34). Més endavant els sinòptics tractaran també la qüestió; tots tres en la paràbola del sembrador afirmaran que "les preocupacions d'aquest món i les seduccions de les riqueses no ofeguin la paraula" (Mc 4,19; Mt 13,22; Lc 8,14). En el sermó de la muntanya - i en un altre context ho repetirà Lluc - Mateu posa en boca de Jesús: "No us preocupeu per la vida pensant què menjareu ni pel cos pensant què vestireu" (Mt 6,25; Lc 12,11). En un altre passatge de Lluc, diu Jesús: "Que les preocupacions de la vida no afeixuguin el vostre cor" (21,34). I Jesús dirà a Marta: "Marta, Marta estàs neguitosa per moltes coses" (Lc 10,41). En Pau, però, el neguit també pot ser entès positivament. En aquest sentit la inquietud pren un to creatiu quan es tracta de la preocupació pels membres de la comunitat (2Co 11,28; 1Co 12,25).

Al “res/cap” motiu d’inquietud s’hi contraposa la “tota” ocasió per a la pregària. El millor antídot per combatre la inquietud és la pregària que va unida aquí amb l’acció de gràcies (eucaristia). Tant es pot entendre que pregària i eucaristia han d’anar indissolublement unides com que l’eucaristia, l’acció de gràcies, és la millor forma de pregària.

“Presenteu a Déu les vostres peticions” (v.6b). El consell de Pau té una arrel profundament bíblica i està en consonància amb la pregària del salm 141,2 que diu: “Que pugi el meu prec davant teu com l’encens”. Pau diu això amb el convenciment que la pregària serà escoltada.

“La pau de Déu que sobrepassa tot el que podeu entendre” (v.7). L’expressió es pot entendre en el sentit que tindrà en un text posterior, la carta als Efesis (3,18-19). En aquest passatge es diu que l’amor de Crist sobrepassa tot coneixement, volent fer adonar que els creients mai podran mesurar-lo amb tota l’amplada, llargada, alçada i profunditat. L’amor de Crist és insondable com ho pot ser també, segons filipencs, la pau de Déu. No és la pau de la propaganda imperial i sí la pau que l’ésser humà amb les seves pròpies forces no pot abastar ni comprendre. És la pau que, en una cultura que valora extraordinàriament el coneixement, és presa com un valor superior a aquest, un bé inigualable.

L’equip apostòlic de Pau va crear en els filipencs la consciència de ser la nova comunitat messiànica. Això comportava una nova ètica que no està renyida amb els valors universalment admesos per la col·lectivitat humana; “que tothom us conegui com a gent de bon tracte” ha demanat Pau als filipencs (v.5) per això en el text s’hi introdueix una llista de virtuts semblants, en el seu contingut, a les màximes ètiques de la filosofia grega que s’afegeixen als consells dels versets anteriors.

Diumenge 27 durant l’any. 8 d’Octubre de 2017