Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

En el llibre del Segon Isaïes hi ha inserits quatre poemes coneguts com els cants del servent del Senyor. A la primera lectura d'aquest diumenge llegim la pràctica totalitat del tercer d'aquests cants (Is 50,5-9a).

Dins el llibre del Segon Isaïes, el tercer cant del servent està situat en un context que mostra com el poble d'Israel que ha estat deportat a Babilònia expressa el seu descoratjament manifestant que "El Senyor m'ha abandonat, el meu Déu s'ha oblidat de mi" (Is 49,14). Aquest es el sentiment que impera dins l'Israel deportat i pensa que Déu s'ha desentès totalment del seu poble. Els primers versets del capítol 50, el immediats al tercer cant, són una resposta per part de Déu a aquesta manera de pensar. Déu no ha abandonat el seu poble i es demostra amb dos exemples extrets de l'àmbit jurídic. Déu no ha estès un document de divorci que hagi deixat Israel sense mare, ni l'ha venut com esclau. Déu és capaç de rescatar i procurar la llibertat. Cal que Israel recuperi la confiança en el Senyor. Aquest és el missatge de fons del tercer cant del servent. El poble d'Israel és convidat a fer l'experiència que ha fet el servent.

El tercer cant del servent conté tres parts o, millor dit, tres moments: 1) El servent no posa cap resistència a la paraula / encàrrec que Déu li transmet; 2) la disponibilitat és tal que suporta tota mena de contrarietats, burles i injúries; 3) Déu sortirà en defensa del servent en un hipotètic judici.

L'experiència del servent s'assembla molt a l'experiència dels profetes. De fet hi ha qui diu que darrera la figura del servent s'hi amaga la persona del profeta perseguit.  Aquests similituds resulten molt clares si es compara el tercer cant del servent amb l'experiència del profeta Jeremies descrita en el capítol 20 en un fragment de les seves confessions. El Senyor dóna al servent un parlar que convenç, parla a cau d'orella; semblantment Jeremies dirà: "Senyor m'has seduït i m'he deixat seduir" "M'has adreçat la teva paraula". En tots dos textos Déu parla i ho fa d'una manera molt personal, molt persuasiva que arriba a l'àmbit més interior i íntim de l'individu.

Jeremies sent que molts mormolen, veu com els millors amics esperen que ensopegui, com el volen fer caure i com prendran revenja d'ell (20,10). Al servent l'assoten, li arrenquen la barba, escupen a la seva cara. El servent experimenta el mateix tracte degradant que experimenten els profetes incompresos.

En tots dos textos hi és present el tema del judici. Sovint en l'Escriptura el llenguatge judicial és usat per descriure les relacions d'Israel amb Déu. En uns caos és Déu qui jutja Israel per passar comptes pel seu comportament. En altres ocasions és Déu qui surt en defensa d'Israel en tant que poble desvalgut i oprimit. "El Senyor sobirà em defensa qui em podrà condemnar?" dirà el servent. Jeremies dirà: "Fes que pugui veure com els demanes comptes, ja que he confiat a tu la meva causa" (20,12).

El tercer cant del servent es pot llegir a partir de l'experiència que Israel ha fet de l'exili de Babilònia. No oblidem que el segon Isaïes és el gran profeta que anima al retorn. Israel es sent abandonat, davant això tenim les primeres paraules del text: Déu parla amb una paraula que sàpiga sostenir els caiguts. El sofriment de l'exili és descrit amb una imatgeria impactant, arrencar la barba, escopir a la cara és molt humiliant per a gent de l'orient mitjà. Israel ha suportat el sofriment de l'exili amb enteresa per això diu: "No m'he fet enrere". I qui són els acusadors davant els quals el Senyor surt en defensa del servent?. A tenor del que es diu a 49,25: "El defensaré davant els seus adversaris" , tot apunta a que es tracta de Babilònia i les nacions opressores d'Israel causants de l'exili. El que aquestes no saben és que Déu té el poder de capgirar la seva sort. 

Diumenge 24 durant l'any. 16 de Setembre de 2018