Vés al contingut

Les reunions eucarístiques de la comunitat cristiana de Corint no van bé. El sopar del Senyor s'ha convertit en un menjar vulgar. Ja no es comparteix el menjar que es porta de casa i mentre uns mengen molt, altres es queden en poc o res. Aquests es senten exclosos i s'originen les inevitables divisions. Es disparen les alarmes i Pau decideix intervenir exposant als corintis l'autèntic significat del sopar del Senyor. El que els diu està recollit en el capítol 11 de la 1a carta als corintis i en llegim un fragment (1Co 11,23-26) a la segona lectura d'avui festivitat del Cos i la Sang del Senyor.

La preeminència del sopar del Senyor rau en el fet de ser una tradició que ve de Jesús mateix. "La tradició que jo he rebut i que us he transmès a vosaltres ve de Jesús mateix". Es discuteix si Pau rebé la tradició amb una experiència de trobament amb Jesús de la mateixa naturalesa que el trobament en el camí de Damasc (Gl 1,11-17). Segurament Pau la rebé de les primeres comunitats a les que estigué vinculat durant la seva primera missió, sobretot la d'Antioquia. No s'ha de descartar la possibilitat que en aquestes comunitats entrés en relació amb persones que van conviure amb Jesús; aquestes pogueren transmetre el que Jesús va fer i va voler. Després Pau ho transmeté a les pròpies comunitats sorgides de la seva missió autònoma.

En el text hi trobem les paraules de Jesús: "Aquesta copa és la nova aliança segellada amb la meva sang". Repetides una i altra vegada en la pregària eucarística es corre el risc de diluir el sentit i el significat teològic d'aquestes paraules. Crida l'atenció que en les dites i ensenyaments de Jesús dels evangelis no aparegui aquest terme; tan sols ho fa 4 vegades i sempre lligat a la tradició del sopar del Senyor i en Pau apareix 8 vegades.

Aliança o pacte (berit en hebreu) és la imatge que expressa el compromís de Déu amb el seu poble i la resposta de fidelitat del poble d'Israel envers el seu Déu. Aliança ens porta a connectar amb les grans aliances de l'Antic Testament: Noé (Gn 9,13ss), Abraham (Gn 17), David (2 Sa 7,16), però l'aliança a que es refereix el text de corintis és l'aliança del Sinaí: "Llavors Moisès va aspergir el poble amb la sang i va dir: Aquesta és la sang de l'aliança que el Senyor conclou amb vosaltres d'acord amb totes les paraules d'aquest document" (Ex 24,8).

L'aliança esdevé el referent que determina la pertinença al poble d'Israel. "Si guardeu la meva aliança ... sereu per a mi una nació santa" (Ex 19,5). Al mateix temps, les relacions del poble d'Israel amb el Senyor es realitzen en el marc de fidelitat a l'aliança: "Us acompanyaré amb la meva presència. Jo seré el vostre Déu i per a mi vosaltres sereu el meu poble" (Lv 16,22)."Quan escoltaràs aquestes prescripcions i les compliràs posant-les en pràctica, el Senyor, el teu Déu, mantindrà la seva aliança i l'amor que va jurar als teus pares" (Dt 7,12).

La mort de Jesús, fent binomi amb la resurrecció, és la nova aliança perquè esdevé el referent que determina la pertinença a la comunitat cristiana. Aquesta es constitueix i adquireix el seu distintiu en la celebració i el record d'aquesta mort i resurrecció. Per això Pau intervé tan enèrgicament davant els corintis. Així com la vella aliança és constitutiva de la identitat d'Israel, la nova aliança aferma el grup de Jesús, el cohesiona i l'identifica. A la vegada estableix que les relacions amb Déu passen per la persona de Jesús, per l'adhesió al seu projecte, per l'acceptació de la seva mort i la participació en la seva resurrecció.

Festivitat del Cos i la Sang del Senyor. 23 de Juny de 2019

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.