Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Hem començat en aquests primers diumenges de l’any litúrgic la lectura de l’evangeli de Marc. Avui  en llegim els primers versets (Mc 1,1-8). El text de Marc comença dient: “Principi de l’evangeli de Jesús, el Messies, Fill de Déu”. Es pot considerar el títol de l’obra però fàcilment s’hi descobreix un contingut més profund.

“Principi”, la primera paraula del text de Marc tradueix la paraula grega “arjé”. És la mateixa paraula  amb que comença l’Escriptura jueva. “Principi”, en el llibre de Gènesi ens introdueix en la gran obra de la creació que és, a la vegada, salvació i alliberament ja que la creació és imposar l’ordre sobre el caos, per tant alliberament de tot el que representa el caos en tant que negativitat i mort. L’evangeli de Marc també comença amb la paraula “principi” perquè descriu l’obra de salvació, és a dir, l’obra d’alliberament portada a terme per Jesús. A l’episodi de la transfiguració Moisès i Elies representants de la Llei i els Profetes, és a dir, els representants de la totalitat de l’Escriptura hebrea apareixen parlant amb Jesús. La veu del cel, la veu de Déu diu referint-se a Jesús: “escolteu-lo” (9,6). A qui cal escoltar a partir d’ara és Jesús. Per la comunitat de Marc el que està escrit sobre Jesús pren el relleu de l’Escriptura jueva.  No l’invalida ni l’anul·la sinó que la interpreta, la complementa i li aporta la totalitat de sentit. L’Escriptura haurà de ser llegida a la llum del que s’ha esdevingut en la persona de Jesús de Natzaret, Messies i Fill de Déu.  

La paraula evangeli vol dir “bon anunci”, “bona notícia”. La traducció grega dels LXX sol traduir el terme hebreu “basar” (exemples: Is 40,9; 41,27; 52,7; 60,6) per evangelitzar. Sempre es troba en un context en que el que es prediu és quelcom positiu i alegre. Aquest mateix sentit té l’ús pagà del terme. Quan naixia el fill d’un rei, quan es guanyava una batalla, quan un monarca accedia al tron solia ser proclamat arreu a través de missatgers que proclamaven la bona notícia.  Marc en el títol del seu evangeli vol deixar clar que el que és Jesús, el que fa, ensenya i viu, la seva experiència que esdevé alliberadora és bona notícia que en cap manera queda enterbolida per la mort en creu.

El poble jueu esperava que el Messies fos, no només del llinatge del rei David, sinó un governant fort que restauraria Israel com una nació independent i gran, un rei guerrer. En el seu evangeli, Marc els desenganyarà sobre aquesta noció. El sofriment de Jesús i seva mort violenta revelarà que Jesús és Messies en un sentit molt diferent del rei guerrer que el poble jueu esperava. No obstant això, aquest no és un llibre ombrívol. Marc ens diu des del principi que aquesta història és una bona notícia.

Marc deixa clar, doncs, que Jesús no és Messies a l’estil d’aquells personatges que apareixien amb pretensions messiàniques prometent l’alliberament dels romans opressors. Per fer-ho entendre es val de l’afirmació que Jesús és Messies i Fill de Déu. Jesús en el Jordà experimenta la possessió de l’Esperit de Déu amb tota la seva plenitud. Això el fa diferent a qualsevol tipus de Messies. La filiació queda avalada per la veu del cel, la veu de Déu: “Tu ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m’he complagut” (1,10-11). Aquesta relació única i singular amb Déu restarà encoberta fins que arribi el moment de la mort en creu. Ser Fill de Déu no pot avalar un triomfalisme o uns privilegis que estalviïn la creu, per això, just desprès de la mort, serà el moment que un pagà – qui ho havia de dir! – proclamarà (15,39) aquest home no és el que us penseu, és veritablement el Fill de Déu.   

Diumenge 2on d’Advent. 6 de Desembre de 2020.