Vés al contingut

El capítol 20 de l’evangeli de Lluc recull polèmiques de Jesús amb diversos grups, entre ells els saduceus que l’interroguen sobre la resurrecció. És la que llegim a l’evangeli d’aquest diumenge (Lc 20,27-40). El text té l’estil dels diàlegs entre rabins i les polèmiques escolars de l’antic judaisme. El fragment presenta l’esquema següent: Recordatori del precepte del levirat; història de la dona i els set germans; pregunta plantejada a Jesús; resposta de Jesús que conté dues parts, contrast entre aquest temps i el temps futur i argumentació bíblica en favor de la resurrecció.

La resposta de Jesús és llarga i elaborada ( 5 versets – del 34 al 38 - dels 13 que té l’episodi) i sovint es passen per alt matisos interessants. L’argumentació de Jesús parteix de la base de que el matrimoni és una institució per aquesta vida, per aquest món present. En el temps futur hi haurà qui seran considerats dignes de tenir part en la resurrecció. “Els justos s’aixecaran del somni” diu el llibre d’Henoc (1 Hen 91,10). Es pressuposa que n’hi haurà que no en seran, però d’aquests el text no en diu res. L’error dels saduceus consisteix en pensar que les institucions del món present es mantindran exactament iguals en el món futur. La construcció en passiva, “seran considerats” vol dir que qui considera o no, és Déu. Per sota l’afirmació es mou la idea d’un judici que determina el dret a la resurrecció o no. Als elegits els passaran tres coses: no podran morir, per tant no els caldrà engendrar i en conseqüència no els caldrà casar-se. A més seran com àngels que, segons la literatura jueva apòcrifa són de naturalesa espiritual i no necessiten dones ( 1 Hen 15,6-7). Per sobre de tot, seran fills de Déu, és a dir, participaran de la mateixa vida de Déu i, per tant, d’una vida total, no sotmesa a la mort.

En la segona part, Jesús aporta l’argumentació bíblica en favor de la resurrecció. El text bíblic procedeix del llibre de l’Èxode. És un text de la Torà, és de la mateixa categoria que el text aportat pels saduceus perquè aquests només admetien l’autoritat de la Torà i, a més, així havia de ser en les discussions rabíniques; diu així: “Digues als israelites: El Senyor, el Déu dels vostres pares, el Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac i el Déu de Jacob m’envia a vosaltres. Aquest és el meu nom per sempre més” (Ex 3,15). Només els vius poden tenir un Déu, per tant la proclamació que el Senyor és el Déu dels patriarques exigeix que Déu els mantingui vius. Que aquest convenciment que els patriarques viuen estava molt estès ho avala el text de 4 Macabeus: “Els qui posen el seu cor en la pietat ... estan segurs de que en Déu no moren, com no moriren els nostres patriarques Abraham, Isaac i Jacob sinó que viuen en Déu” (4 Mac 7,18-19). La vida dels patriarques avala la realitat de la resurrecció.

La cita de Ex 3,15 comporta implícitament poder afirmar que Déu és un Déu de vius i no de morts. Déu pel que és i pel que fa està vinculat amb la vida. Ell és el creador i el que protegeix i salva constantment la vida d’Israel (Dt 4,1.40). Déu és donador de vida, els salms ho afirmen abundantment: “Quan m’enfonsava a la terra dels morts, m’has tornat a la vida” (30,4), “rescata de la mort la teva vida” (103,4), “no abandonaràs la meva vida enmig dels morts ni deixaràs caure a la fossa el qui t’estima. M’ensenyaràs el camí que du a la vida” (16,10-11). Déu no ha volgut fer els éssers humans i la creació per destinar-los a la mort, Ell aposta decididament en favor de la vida, d’aquí que sigui coherent pensar en la resurrecció dels morts.

Cal deixar una porta oberta a llegir aquest text en la perspectiva de la resurrecció de Jesús. Si Abraham, Isaac i Jacob formen part dels elegits mereixedors de resurrecció, Jesús que és l’elegit de Déu (Lc 9,35) en serà també amb molta més raó.

Diumenge 32 durant l’any. 10 de Novembre de 2019

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.