Dotze i uns quants més

Llegim a la segona lectura d’aquest diumenge el proemi de la primera carta de Pau als Corintis (1Co 1,1-3). Pau es presenta com apòstol a la comunitat de Corint. Tradicionalment tendim a identificar els apòstols amb els 12 seguidors escollits per Jesús per tirar endavant el seu projecte, però, amb facilitat, hom s’adona que la condició d’apòstol és aplicable a altres dels seus seguidors. D’entrada, les llistes dels escollits en els sinòptics no són coincidents (Mt 10,1-4; Mc 3,13-18; Lc 6,12-15). El Tadeu que apareix en les llistes de Mateu i Marc en la llista de Lluc és Judes fill de Joan. La no coincidència de noms obre a pensar en un grup superior a 12 persones. Bernabé i Pau són considerats apòstols a Ac 14,14. A vegades Pau parla d’apòstols en plural sense referir-se als 12 (1Co 4,9; 1 Tes 2,7). En la llista de carismes de 1 Co 12,28 la direcció de les comunitats és encomanada a apòstols que apareixen al costat dels profetes i mestres, la qual cosa fa pensar que ser apòstol no es limita al grup dels 12. Si Ignasi, bisbe de Síria, renuncia a impartir directrius com els apòstols (Ig Tr 3,3) vol dir que es considera com un d’ells. Apòstol voldrà dir, doncs, el que significa el terme: enviat i en els primers temps del cristianisme prendrà un relleu especial el ser enviat a fundar comunitats. En la plenitud del seu sentit Pau és apòstol amb tota propietat.

Pau és un escollit. Aquest fet el posa en sintonia amb tots els grans personatges de l’Antic Testament que són escollits: Abraham (Gn12,1-3), Moisès (Ex 3,4-10), Josué (Js1,1-9), Samuel (1Sa 3,1-21), Isaïes (Is 6,1-13), Jeremies (Jr 1,4-10), Ezequiel (Ez 2,1-3) i també amb els seguidors de Jesús que d’una manera manifesta han estat escollits per a portar a terme el seu missatge (Joan, Maria, Pere, Andreu, Joan i Jaume, Leví). El fet de ser escollit i ser apòstol ha de servir per donar solidesa i garantia de veracitat a l’ensenyament que Pau desenvoluparà al llarg de la carta.

“A l’església de Déu que és a Corint”. La paraula “ekklesia” prové del verb “kaleô” que vol dir cridar. Els grecs feien servir aquesta paraula per parlar de les reunions de persones que prèviament hi havien estat convocades. Els cristians es valgueren d’aquesta paraula per designar les reunions dels grups de seguidors de Jesús. Segurament es varen inspirar en la traducció grega de la bíblia hebrea que usa “ekklesia” per traduir la paraula “qahal” que vol dir la congregació d’Israel.

La majoria de vegades el terme és usat en el Nou Testament en un sentit local. Però en aquest text es veu com Pau intueix que entre les diferents esglésies hi ha uns elements comuns o punts d’unió (la invocació conjunta del nom del Senyor) que permeten pensar en la unitat existent entre les diferents comunitats. Poc a poc això anirà portant a la idea d’una gran església i posteriorment al concepte d’església universal.

“Santificats en Jesucrist, cridats a ser sants”. La santedat és una qualitat exclusiva de Déu. L’ésser humà, creat a imatge de Déu i estimat per Ell ha de respondre a aquest amor intentant viure la mateixa santedat de Déu. “Sigueu sants, perquè jo sóc sant” dirà repetidament el llibre del Levític (11,44; 19,2). El concepte de sant comporta la idea de separació: són santes o consagrades aquelles persones o coses que, provenint de l’àmbit profà, passen a ser possessió exclusiva de Déu. Pau, a partir d’aquesta teologia que ell coneix molt bé, estableix una comparació: si Israel és el poble separat dels altres pobles a fi que sigui possessió de Déu (Lv 20,26) ara són els seguidors de Jesús els que ho han de ser. Els cristians han sigut cridats a separar-se del món pagà lliurat al culte als déus de les religions grega i romana i immers en una moralitat gens edificant. El cristià és cridat a abandonar el món pecador per poder entrar en una relació amb Déu que el regeneri i el realitzi com a persona. Això el cristià, ésser humà com és, no ho pot fer amb les seves pròpies forces, per això Pau diu: “heu estat santificats en Jesucrist” Jesús és l’únic que fa possible viure la mateixa santedat de Déu.

Diumenge 2on durant l’any 15 de Gener de 2017