Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

A l’evangeli d’aquest diumenge (Mc 5,21-43) llegim dos relats: un explica que Jaire, el cap de la sinagoga demana a Jesús que guareixi la seva filla; aquest relat serveix de marc d’un segon relat que narra com una dona malalta es cura pel fet de tocar el mantell de Jesús. Ens trobem en el cas d’un text que s’explica per un altre text, recurs no estrany en l’Escriptura com es pot comprovar en el mateix evangeli de Marc on la paràbola del sembrador (4,1-8) és explicada posteriorment amb un altre text (4,13-20); la pràctica no és aliena als procediments exegètics del rabinisme. En el cas que ens ocupa el relat de la dona malalta explica el del retorn a la vida de la filla de Jaire.

Sempre és possible en els textos de l’Escriptura fixar-se en detalls que poden enriquir la seva comprensió. La dona malalta experimenta un procés que culmina amb la seva guarició. Un pas crucial és la reflexió que es fa  que derivarà amb el trobament amb Jesús. Una reflexió interior que culmina amb una actuació positiva es pot veure en altres llocs del sinòptics, per exemple en la paràbola dels dos germans: el petit pren la decisió de tornar a casa desprès d’una reflexió ( Lc 15,15-20). El procés que fa la dona malalta té diversos moments, ha sentit parlar de Jesús. En Marc l’escolta té la seva importància (4,23); a l’escolta segueix el raonament interior (v.28) que segueix amb l’acostament a Jesús i el fet de tocar-li la roba. 

En aquest procés la fe juga un paper determinant. Hi ha un gir de la fe, la confiança dipositada en els metges ( confiança passiva) a una confiança activa ( s’acosta a Jesús, toca el mantell) en Jesús. La fe te un valor guaridor, benefactor, alliberador i salvador. L a fe es valorada per Jesús com a font de transformacions. Quan Jesús lloa la fe de la dona en públic dient “la teva fe t’ha salvat” l’únic que fa és ratificar i avalar tot el procés que la dona ha viscut.

Jesús diu a la dona malalta: “Filla”. És la primera vegada que el terme apareix en l’evangeli de Marc. Què implica que Jesús s’hagi dirigit a aquesta dona dient-li filla?. No és pas el seu pare; podria haver-li dit simplement dona. El relat Marc parla de la filla de Jaire, per això la paraula filla fa de paraula ganxo que posa en relació els dos relats. Ja hem dit que el relat de la dona malalta interpreta el relat del retorn a la vida de la filla de Jaire. Fixem-nos però que en el capítol tres de l’evangeli de Marc, Jesús ha establert els criteris que determinen la pertinença a la família de Jesús: “Aquests són la meva mare i els meus germans, el qui fa la voluntat de Déu”. Evidentment els criteris biològics i la supremacia del domini masculí queden totalment descartats. La fe de la dona l’ha integrat en la nova família de Jesús i per això aquest li pot dir amb tota propietat filla, en fer-ho, Jesús la introdueix en la nova humanitat alliberada, el nou Israel.

El relat de la dona que té pèrdues de sang serveix per respondre a aquesta pregunta: quina ha estat la causa de la mort de la filla de Jaire?. La dona que perd sang és figura de l’Israel institucional, que ha anat perdent la vida (12 anys = 12 tribus, una pista). I aquesta vida l’ha perdut perquè s’ha tancat en els ritualismes i en els legalismes. Ho ha de provar tot: tots els compliments, totes les prescripcions, però res ha servit per res. La curació, la regeneració, la recuperació de la dignitat perduda vindran quan sigui capaç de saltar-se els tabús. Ella no pot tocar Jesús, perquè està en estat d’impuresa legal per la seva malaltia, però ho fa i en això obtindrà la seva curació.

Diumenge 13 durant l’any. 27 de Juny de 2021