Déus estrangers

El capítol 24 del llibre de Josué narra l'aliança que, estimulada per Josué, tingué lloc a Siquem. Allà, tant els qui varen fer l'experiència de l'Èxode, com els que s'afegiren al poble, com d'altres que ja es trobaven al territori de Canaan prometeren fidelitat total al Senyor. D'aquest capítol en llegim uns fragments a la primera lectura d'aquest diumenge (Js 24,1-2a. 15-17.18b).

L'assemblea de Siquem pretén integrar al poble d'Israel aquells que no havien fet l'experiència de l'aliança del Sinaí. Tot el capítol està amarat de la idea de pacte, aliança (en hebreu:berit). Josué, successor de Moisès invita els nouvinguts a decidir-se en favor del Senyor i, en conseqüència, en contra els déus de Mesopotàmia i Egipte. No es diu res dels déus babilonis perquè el text arrela en una tradició que no coneix l'experiència de l'exili. La força de la Torà que fou donada a Moisès ha de continuar vigent a través de Josué.

El pacte/aliança de Siquem s'inspira en els tractats de vassallatge freqüents en el segon mil·lenni aC. Començaven amb un preàmbul on s'exposaven els títols del sobirà (v.2). Seguia un apartat on es descrivien els fets que fonamentaven l'obligatorietat per part dels vassalls de complir el que determinava el tractat (vv.2-13). En el cas del text de Josué destaquen els favors envers els patriarques, l'alliberament de l'opressió egípcia, les victòries sobre els pobles enemics i el do de la terra. Seguien les condicions i clàusules del contracte - el text que llegim avui correspon a aquest apartat - i la invocació dels déus com a testimonis i es benediccions o malediccions per a qui compleixi o no el pacte. Aquests dos darrers apartats en el text de Josué 24 queden un tant desdibuixats.

Els déus estrangers juguen narrativament un paper important. No són, com hem dit, els déus de Babilònia, són els de l'altra banda de l'Eufrates i d'Egipte, és a dir, els déus estrangers amb qui s'han d'enfrontar els patriarques, els déus dels opressors egipcis i els dels el pobles enemics amb qui Israel ha lluitat durant la travessia pel desert. No fan de testimonis del pacte com en els tractats hitites. Més aviat estan en pla d'alternança respecte el Senyor. No es diu aquí que siguin res de res com diu el Segon Isaïes (41,24). Si fossin res, l'elecció no tindria sentit, no seria seriosa. Seria estúpid optar per un competidor que d'entrada no té cap possibilitat operativa. El que es proposa a Israel és que consideri les obres que ha fet el Senyor i les compari amb el que poden haver fet els déus estrangers. Les obres descrites són les que mostren la grandesa del Senyor i la seva superioritat sobre els déus estrangers.

Uns versets més enllà de la lectura que ens ocupa, Josué insta Israel a ser testimoni de la decisió presa (v.21s). En qualsevol judici seriós un testimoni pot ser qüestionat per un testimoni rival. Un judici seriós cap testimoni que no sigui qüestionat pot aspirar a defensar la veritat amb solidesa. L'obra del Senyor pren força quan pot ser contrastada amb la dels altres déus. El testimoniatge i la decisió en favor del Senyor tenen tota la seriositat del món perquè es fan amb el ple coneixement de lleialtats alternatives possibles que són rebutjades vigorosament.

A Siquem és on Jacob enterra les estàtues dels déus estrangers (Gn 35,4). La decisió en favor del Senyor exigeix depurar tota altre fidelitat i lleialtat rivals.

A diferència de l'aliança del Sinaí aquí no hi ha altars ni sacrificis. Siquem és un dels llocs religiosos, polítics importants d'Israel; és allà on Israel emergeix com una confederació de tribus molt diferents que s'uneixen no tan sols per interessos militars, culturals o ètnics, sinó per l'acceptació d'un mateix i únic Déu.

Diumenge 21 durant l'any. 26 d'Agost de 2016