Descoberta comunitària

El relat dels deixebles d’Emaús forma part dels textos més coneguts de l’evangeli de Lluc (24,13-35), el llegim a l’evangeli d’aquest diumenge. Els protagonistes del relat són Jesús i dos deixebles. És molt habitual en l’evangeli de Lluc la construcció de relats on el que succeeix gira a l’entorn de dos personatges La major part del relat de la presentació de Jesús al temple l’ocupen les intervencions de Simeó i Anna (2,25-38); la comunitat de Marta i Maria acullen Jesús (10,38-42) i Jesús envia de dos en dos els deixebles que han d’anar davant seu (10,1). L'opció pel duet en preferència sobre l’individu aïllat ens porta a pensar que Lluc construeix els seus relats en clau comunitària i aquest és el cas dels deixebles d’Emaús.

Hi ha elements suficients per pensar que l’experiència dels deixebles d’Emaús és l’experiència d’una comunitat. Representen una comunitat decebuda, desencisada, les esperances depositades en l’alliberador d’Israel s’han enfonsat, només queda abandonar-ho tot i deixar Jerusalem. És una comunitat incapaç de veure Jesús que camina al seu costat. A Lluc li interessa subratllar que els seus ulls eren incapaços de reconèixer-lo. Ho fa a fi de ressaltar el moment del reconeixement. No reconeixen res perquè el que realment els importa és veure físicament Jesús ressuscitat. El verb en passiu indica la direcció divina que porta cap al desenllaç del reconeixement. Sense l’experiència eucarística que portarà al reconeixement del ressuscitat, la comunitat és incapaç de dir sobre Jesús quelcom que vagi més enllà d’afirmar que Jesús és un profeta. Una altra pista de la dimensió comunitària del relat ens la dona el menjar dels deixebles amb Jesús. En l'àpat es realitza la fracció del pa que és el gest distintiu que caracteritza la comunitat cristiana tal com ho fa veure Lluc en la segona part de la seva obra, el llibre dels Fets: “Tots eren constants a escoltar l'ensenyament dels apòstols i a viure en comunió fraterna, a partir el pa i a assistir a les pregàries” (Ac 4,42). Un altre tret comunitari: l'experiència del reconeixement no pot quedar per ells sols, la comparteixen amb la comunitat i alhora la comunitat avala l’autenticitat de l’experiència. Aquests elements comunitaris del relat alliberen de pensar que el que succeí als deixebles d’Emaús és un cas isolat que passa a un parell de deixebles que anaven despistats. L’experiència dels deixebles d’Emaús és experiència d’una comunitat cristiana que ha de fer el pas decisiu del reconeixement de Jesús com a vivent i ressuscitat.

És interessant fixar-se en la resposta de Jesús. Per què la reacció de Jesús no és manifestar-se en aquell moment com a ressuscitat d’una manera triomfal i esplendorosa a fi de tallar de soca-rel tots els dubtes?. El reconeixement el deixa per a més endavant. Jesús imparteix una autèntica catequesi bíblica. No hi ha textos específics, Lluc posa en boca de Jesús una visió o una lectura global de l’Escriptura a fi que, a partir d’ara, les comunitats cristianes en facin una lectura a partir del fet de la mort i la resurrecció de Jesús. L’Escriptura corregeix la visió dels deixebles d’Emaús: a l’esperança de l’alliberador d’Israel s’hi contraposa la del Messies sofrent, difícil d'acceptar però imprescindible per reconèixer qui és realment Jesús. Un cop rebuda la instrucció per part de Jesús els deixebles estan a punt perquè desaparegui la bena que els impedeix veure-hi.

L’ensenyament de l’episodi d’Emaús és que Jesús ressuscitat estarà present a la comunitat dels seus deixebles, no d’una manera visible sinó en la fracció del pa, la celebració eucarística.

Diumenge 3er de Pasqua. 26 d’Abril de 2020.