Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Llegint les primeres lectures d’aquests diumenges anteriors  (Ac 13,14.43-52; 14,21b27) s’ha pogut comprovar l’existència d’un conflicte en les primeres comunitats cristianes consistent en que el jueus conversos exigien dels pagans que acceptaven la Bona Nova de Jesús el compliment de la llei mosaica amb totes les conseqüències.

Quan Pau i Bernabé, durant la seva missió als pagans, comencen a anunciar que per salvar-se no cal ni la circumcisió ni el compliment de la Llei de Moisès sinó tan sols l’acceptació de la persona i el missatge de Jesús el problema comença a agafar unes dimensions serioses i es complica i s’agreuja encara més quan uns fariseus vinguts de Jerusalem compareixen a Antioquia per insistir que per salvar-se cal la circumcisió i la pràctica de la llei de Moisès; tot això és el que expliquen els primers versets de la primera lectura d’aquest diumenge (Ac 15,1-2.22-29).

L’enrenou origina fortes discussions fins que Pau i Bernabé hauran d’anar a Jerusalem perquè es jutgi la qüestió i per rebre instruccions dels dirigents de la comunitat de Jerusalem. Allà hi troben una direcció compartida. Per una banda hi ha el col·lectiu dels apòstols representats per Pere i que gaudeixen de gran prestigi pel fet d’haver acompanyat Jesús pels camins de la terra d’Israel (Ac 1,22), per altra banda hi ha el consell dels ancians presidits per Jaume i que quan faltin els apòstols tindran el control total de la comunitat.

La lectura litúrgica omet et debat esdevingut a l’assemblea de Jerusalem (vv.3-21). El que més en sobresurt són les intervencions de Pere i Jaume. Pere a casa del centurió pagà Corneli s’ha adonat que l’Esperit Sant davallava sobre els pagans (Ac 10,44). La seva intervenció a l’assemblea està marcada per aquesta experiència que fa que refusi imposar als pagans el jou de la llei que ni els mateixos jueus són capaços de complir. El còdex Beza fa notar que Pere parla inspirat per l’Esperit Sant.

No és aquest el cas de Jaume de qui el còdex Beza no diu que parli inspirat per l’Esperit Sant. No és un dels fills del Zebedeu (Lc 5,10), presideix el consell d’ancians de l’església de Jerusalem. Malgrat la concessió que fa als pagans de no imposar la circumcisió, manté la validesa de la llei de Moisès desmarcant-se així del pensament de Pere.

Un cop exposats els punts de vista i jutjada la qüestió es passa a l’elaboració de la carta o document que resumeix les deliberacions fetes i el consens a que s’ha arribat donades les postures enfrontades. Aquest moment és el que fa referència la segona part de la nostra primera lectura d’avui (vv. 22-29). Els primers versets de la carta corresponen a la salutació, tal com pertoca la gènere epistolar. Tot seguit, abans d’allisada que vindrà, apòstols i preveres es desmarquen dels que anaren a Antioquia a inquietar aquella comunitat i prodiguen elogis a la tasca missionera de Bernabé i Pau.

La decisió que es pren a l’assemblea no és unànime. El text aporta pistes per adonar-se que s’ha arribat a un compromís entre les dues parts enfrontades. “L’Esperit Sant i nosaltres” es pot interpretar com la juxtaposició de dos grups contraposats. Per una banda, Pere ha parlat inspirat  (tal com consta en el còdex Beza) per l’Esperit Sant deixant clar que exigir als pagans el compliment de la llei de Moisès és posar a prova Déu al imposar sobre els pagans un jou difícil de complir. Per altra banda, hi ha el posicionament de Jaume. Fent una concessió a les tesis de Pere, està d’acord en no importunar els pagans imposant la circumcisió però sí que han de complir les exigències fonamentals de la llei jueva, aquelles que els jueus havien d’observar sigui com sigui, inclús en les circumstàncies que feien impossible mantenir les altres; aquestes normes feien referència a la idolatria, a les relacions sexuals prohibides i el vessament de sang. La decisió d’imposar als pagans la condició que havien d’acatar la llei encara que fos en les mínimes condicions va en contra l’impuls de l’Esperit Sant que, tal com diu la segona carta als corintis: “la lletra mata, però l'Esperit dona vida” (3,6), és contrari a les imposicions de la llei.  L’Esperit (2 Co3,17; Jn 8,32.36) és un Esperit de llibertat.

Diumenge 6é de Pasqua. 22 de Maig de 2022