Creació punt zero

CREACIÓ PUNT ZERO

Seguim llegint, a la segona lectura d’aquest diumenge, fragments del llibre de l’Apocalipsi. Avui se’ns proposa la lectura dels primers versets del capítol 21(Ap 21,1-5a) inici de la setena i darrera visió que proclama l’adveniment d’una nova creació i una nova Jerusalem.

La lectura comença amb la proclamació de la creació d’un cel nou i una terra nova. La frase ha desfermat la imaginació d’endevins i visionaris de totes les èpoques. L’autor de l’Apocalipsi té presents l’anunci del Tercer Isaïes: “Crearé un cel nou i una terra nova" (Is 65,17). Aquestes paraules van dirigides als jueus que havien patit l’exili de Babilònia i la opressió i mals tractes dels pobles que els varen dominar. Les paraules del Tercer Isaïes estan dites en funció del que va representar l’exili: Israel enfonsat en el caos del pobles idolàtrics ha de renéixer com una nova creació.

De fet, aquesta situació els autors de Gènesi la reproduiran en el context de tota la humanitat. L’Escriptura jueva comença dient: “Al principi Déu creà el cel i la terra” (Gn 1,1). La bondat d’aquesta creació queda malmesa per la malícia dels homes i Déu es penedirà del que havia creat (Gn 6,5-7). La nova terra que sorgirà desprès del diluvi és l’equivalent a una nova creació. Tota nova creació comporta sempre un estat previ negatiu de perversió, de mal.

El llibre de l’Apocalipsi fa palesa la mateixa situació. Amb anterioritat a la nova creació, el llibre ha posat de manifest la maldat concretada en la idolatria presentada amb la imatge de la prostitució, talment el llibre d’Osees identifica prostitució amb idolatria (Os 2). “Els habitants del món s’han embriagat amb el vi de la seva prostitució” (17,2); “Havia embriagat totes les nacions amb els vins i les orgies de la seva prostitució” (18,3), dirà l'Apocalipsi. Davant aquest panorama desolador el cel i la terra fugen davant el tron blanc on hi seu Déu (20,11) i tot seguit segueix la promesa d’una nova creació.

En la nova creació no hi ha mar. El mar és l’equivalent el mal, al caos, al desordre. L’eliminació del mal és, per tant, la supressió de tot això. En la primera creació el caos no desapareix perquè la presència del mal està en estat permanent de tensió i conflicte amb el bé. La promesa del cel nou i la terra nova, sense mar, és, per als cristians perseguits la promesa d’un món on els enemics perseguidors han desaparegut, han estat vençuts.

En la cita d’Isaïes la creació d’un cel nou i una terra nova comporta la creació d’una nova Jerusalem. Cal tenir en compte que , en el moment en que s’escriu el llibre de l’Apocalipsi, Jerusalem ha caigut l’any 70, desprès d’un llarg i molt dolorós setge infligit pels romans. L’autor de llibre estableix una contraposició entre la santedat de la nova Jerusalem, la ciutat que baixa del cel, i la prostitució/idolatria de la ciutat que regna sobre els reis de la terra ( 17, 5.18). Contrast similar, també, entre núvia i prostituta, entre puresa i impuresa. És un contrast que trobem ja en el llibre d’Osees. Allí l’Israel idòlatra és comparat a l’adúltera que practica la prostitució, anant darrere els amants/ídols. A l’inversa, Israel objecte de l’amor de Déu i fidel a aquest amor és comparat a una esposa estimada (Os 2). El llibre de l'Apocalipsi no és aliè al tema de les noces. En el c.19 parla de les noces de l'Anyell amb l'esposa engalanada amb les bones obres del poble sant (19,7s). La nova creació comporta una novetat; en el llibre d'Osees l'Israel infidel i apòstata rep el nom de "no el meu poble" i Déu diu: "no sereu el meu poble i jo no seré res per a vosaltres" (Os 1,9). Els cristians perseguits de l'Apocalipsi seran ara l'autèntic poble de Déu. Déu serà amb ells, vivint en unes condicions de proximitat com un espòs amb la seva esposa a la que li dedica tota mena d'atencions.

Diumenge 5é de Pasqua 24 d'Abril de 2016