Vés al contingut

A la segona lectura d'aquest diumenge llegim un fragment del tram final de la carta als hebreus (12,5-7.11-13). Davant les dificultats en que es troben les comunitats lectores de la carta, l'autor les encoratja per a no defallir. Un tema estrella del text que ens ocupa és el de la correcció. És un tema present a l'Antic Testament. L'autor d'Hebreus fa memòria d'un passatge del llibre dels Proverbis (3,11-12). Segurament era llegit i conegut pels lectors de la carta, perquè l'autor els en retreu l'oblit. El tema apareix en el llibre del Deuteronomi: "Reconeix doncs de tot cor que el Senyor, el teu Déu, et corregeix com un pare corregeix el seu fill" (8,5); i en el salm 94 es diu: "Feliç l'home que vos corregiu, que l'instruïu segons la vostra llei" (94,12).

Equivalent a corregir és posar a prova. En el pas del mar Roig, Déu posà a proba la fidelitat del seu poble (Ex 15,25). De fet, tota l'estança al desert es pot considerar una prova que Déu ha posat al seu poble. així ho expressa el salm 66,10: "Ens has provat Déu nostre, com la plata ens depuraves al foc". El tema arribarà a ser present també en el Nou Testament, així a la Primera carta de Pere llegim: "Tot això us dóna una gran alegria, ni que ara necessàriament us hagin d'entristir per poc temps proves de tota mena, perquè si l'or que es fa malbé és provat al foc, la vostra fe més preciosa que l'or, també ha de ser provada (1,6).

No tan sols Déu corregeix i posa a prova, sinó que el fet de no acceptar la correcció es converteix en l'indicatiu de la infidelitat i del rebuig a Déu. "Aquest poble que no escolta el Senyor, el seu Déu, ni accepta que el corregeixi no té mai la veritat als llavis" dirà el profeta Jeremies (7,28).

Potser alguns lectors del nostre temps es senten incòmodes amb uns textos que parlen d'un Déu que castiga i posa a prova. Sovint el llenguatge bíblic es val d'imatges, extretes de les experiències de la vida quotidiana per parlar de la realitat inenarrable de Déu. Sempre cal fer un pas que ens porti més enllà del parlar sobre Déu amb imatges humanes. Això es pot aplicar al text dels hebreus que ens ocupa.

Cal tenir present que el text que precedeix al de la lectura litúrgica parla de Jesús que "va suportar el suplici de la creu, sense fer cas de la vergonya que havia de passar" (12,2) i de "l'atac tan dur contra la seva persona per part dels pecadors" (12,3). Per l'autor d'Hebreus les contrarietats són correccions que Déu adreça als creients i són molt menors que les contrarietats que hagué de passar Jesús. I, si Jesús passà contrarietats, no en quedaran exempts els creients.

Hem vist que la correcció és un tema profundament bíblic, però té també les seves arrels en l'experiència humana: quin fill hi ha que el seu pare no corregeixi?. Considerant això, l'autor d'Hebreus aprofita per afirmar que els creients són fill legítims de Déu. Pau afirma això amb contundència (Rm 8,14ss). L'autor d'Hebreus ho ha mig dit quan escriu: "Déu volia portar molts fills a la glòria" (2,10) o quan afirma que calia que Jesús es feu en tot igual als germans (2,17). Ara l'afirmació pren un caràcter més rotund: "Déu us tracta com a fills". Les contrarietats i dificultats es converteixen en proves que avalen la condició de fills de Déu pels seguidors de Jesús. No ser corregit vol dir que hom no és admès com a fill de Déu i no és estimat per Ell i això pot representar una desgràcia, per això diu molt bé el llibre de Job (5,17) "Feliç l'home que Déu corregeix"

Diumenge 21 durant l'any. 21 d'Agost de 2016

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.