Davant el rebuig dels seus convilatans de Natzaret i de la seva família, Jesús, per contrarestar aquests comportaments, inicia una acció consistent en ensenyar en els pobles del voltant i enviar el grup dels dotze. L’enviament i les instruccions per la missió s’expliquen en el text que llegim a l’evangeli d’aquest diumenge (Mc 6,7-13).
“Els donà poder sobre els esperits malignes”. Quan es parla d’esperits malignes sovint es pensa en persones que tenen convulsions i profereixen esgarips, però no sempre es així, la possessió d’un esperit maligne s’amaga dins una estètica corporal atractiva i un comportament social elegant. Jesús els dona poder per repetir l’acció mateixa de Jesús. Reben autoritat sobre tot allò que oprimeix i destrueix les persones humanes. Jesús els dona el poder de capacitar les persones per viure en llibertat i autonomia, alliberant-se dels poders i ideologia contràries al projecte de Jesús. Per Marc el mal més desastrós és la destrucció humana simbolitzada pel que és demoníac. El poder dels dotze no és de tipus doctrinal, moral o cultual. Alliberar dels esperit impurs significa fer les persones humanes capaces de ser elles per si mateixes, obertes a Déu i en fraternitat amb les altres persones humanes. Operen en els oprimits un procés d’humanització que possibilita viure en plenitud. Obren un camí cap a la construcció d’una personalitat lliure i alliberada dels poders que dominen la voluntat de la persona.
Els missioners no porten menjar, ni diners, ni roba de recanvi perquè no són ascetes professionals, ni captaires, ni rodamons desvagats, ni cercadors de fortunes, són profetes del Regne que actuen fruit de la llibertat personal i amb la certesa i confiança messiànica de ser acollits. Són pobres però porten amb ells la riquesa de tenir poder sobre els esperits impurs i capacitat de crear comunitat i curar malalties.
Jesús no els envia al temple de Jerusalem, ni a les sinagogues, ni a les places de les ciutats; els envia a les cases dels pobles del voltant. Si casa és símbol de comunitat, van a les cases a construir comunitats capaces de rebre el missatge de Jesús i obertes a la generositat i l’acolliment; cases de convivència familiar per iniciar allà un procés de transformació messiànica. Les parelles de dos són mini comunitats que van a construir comunitats, surten, no esperen que la gent vagi a trobar, són ells qui van a la gent. La seva pobresa és un estil de vida alternatiu davant una societat en que impera el valor del tenir, de l’enriquir-se i augmentar les possessions. Creen comunitats noves que es regeixen pels valors del Regne i no pels de l’imperi dominant.
Els missioners no es deuen a un amo que el pagui, ni són treballadors d’un empresa, són voluntaris messiànics. No tenen res, però ho donen tot. Tot ho regalen i accepten l’hospitalitat. La riquesa que ells tenen és la d’alliberar dels esperits impurs i guarir. Són artesans de la construcció el Regne.
El que Jesús vol anunciar i propagar a través dels 12 és una nova comunitat messiànica, aquella nova família de persones que compleixen la voluntat de Déu trencant i superant els murs de la vella llei jueva que els escribes de Jerusalem i els habitants de Natzaret volen mantenir.
Marc recorda amb aquest text el que estant fent les comunitats cristianes del seu temps que són llavor de humanitat messiànica. Missioners amb la seva vida i el seu comportament; no ofereixen ensenyaments abstractes, no porten diners, no poden exigir res però, des de la seva pobresa, ofereixen el tresor més gran possible: capacitar homes i dones perquè es converteixin, oferint-los llibertat personal i superació de tot domini diabòlic.
Diumenge 15é durant l’any. 11 de Juliol de 2021
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.