Complir els vots

Del salm 116 se’n llegeix un fragment a la missa vespertina de la Cena del Senyor i en aquest 2on diumenge de quaresma del cicle B. Els versets d’avui son: el 10 i del 15 al 19. Hi ha un seguit de temes que es combinen uns amb altres; hi trobem petites lamentacions (vv.10b.11b), record de calamitats passades (vv. 3.8), súpliques (vv. 1.2.4), expressions d’una ferma confiança en Déu (vv. 5.6.10.15), peticions d’ajuda (vv. 2.7.8.12), reconeixement del favor diví (vv. 7.8.16), descripció de la situació en que es troba l’orant (vv. 3.4) diàleg amb un mateix (vv.7-12) i prometences (9.13.14.17-19). Aquests són temes característics dels salms d’acció de gràcies que es realitza en el marc d’un ritual litúrgic complint un vot prèviament formulat.

“Jo creia tot i que deia: estic afligit en gran manera”(v. 10). L’orant pensa i es diu a ell mateix que tot i que es trobava en una situació molt desgraciada no va perdre, ni ha perdut la fe. Això és així perquè el verb “creure” està en relació amb el verb “estimar” amb que comença el salm: “Estimo el Senyor” Creu perquè estima. En el salm no apareix el penediment de les culpes present en altres salms. L’orant no es confessa culpable de delictes passats que haurien estat els culpables d’una greu malaltia ni tampoc ha sentit la còlera de Déu. Ell estima i es sent lleial.

L’orant es compromet a complir els vots fets al Senyor en presència de tot el poble (v. 14). Els vots són prometences verbals que es fan a Déu sovint com a resposta a un do o favor rebut de Déu. La persona que fa un vot pot oferir una cosa o portar a terme una acció o fer-la en un futur. Es suposa que una persona que fa un vot complirà allò que promet. Fer promeses o vots és una constant en la cultura universal de totes les èpoques i tots els temps i el món de la Bíblia no és aliè a aquesta realitat.

La Bíblia dona notícia del vot del nazireat: “Si un home o una dona es consagra solemnement al Senyor pel vot anomenat de nazireat, s'abstingui de vi i de tota beguda alcohòlica: Durant el temps del seu vot, no es tallarà els cabells; fins que es compleixi el temps del vot que ha fet al Senyor. Durant el temps de la seva consagració al Senyor, no es podrà acostar a cap cadàver. Tot el temps que duri el seu vot de nazireat serà una persona consagrada al Senyor” (Nm 6,2.3.5.6.8). El llibre del Levític parla de les ofrenes fetes en compliment d’un vot (7,16; 22,18). Samsó (Jt 13,3-5) i Samuel són dos personatges que apareixen en l’Escriptua consagrats a Déu pel vot del nazireat

No sabem si l’orant en els moments de màxima dificultat en els que Déu ha guardat la seva vida de la mort (v.8) ha fet algun vot o alguna prometença. El que sí sabem és que vol complir-los d’una manera pública i notòria perquè sap molt bé el que diu l’Escriptura sobre el incompliment dels vots: “Quan un home faci un vot al Senyor o es comprometi amb jurament a complir alguna cosa, no pot faltar a la seva paraula: ha de complir tot el que ha promès” (Nm 30,3) i el Deuteronomi: “Mantén allò que voluntàriament has promès al Senyor, el teu Déu” (23,24) i Cohèlet diu: “Més val no prometre que no pas prometre i no complir” (5,4). Segurament el sacrifici d’acció de gràcies (v.17) l’ofereix l’orant com a compliment del seu vot.

Es pot fer una lectura del salm en perspectiva comunitària. L’orant que ha patit una situació desgraciada, apunt d’arribar a la mort, es pot comparar al poble d’Israel que ha patit l’experiència de l’exili; la menció de l’esclavatge és la captivitat, l’anada a Jerusalem és el retorn al país d’Israel. Talment Déu fou bo amb Israel, també ho és amb l’orant que li dona gràcies.

Diumenge 2on de Quaresma 28 de Febrer de 2021