Vés al contingut

El llibre de l'Apocalipsi dedica els capítols del 14 al 20 a descriure la caiguda del vell món. En el 21 i 22 s'hi troben tres oracles sobre el nou món present en l'Església. El primer, que llegirem a la primera lectura de diumenge passat proclama l'adveniment d'aquest nou món (21,1-8); el segon que llegim en part a la segona lectura d'avui (21,10-14.22-23) descriu la glòria d'aquest nou món i el tercer (21,9-27) canta l'aspecte paradisíac del regne futur.

L'autor de l'Apocalipsi fa servir la imatge de la ciutat per descriure les relacions de Déu i Jesús, l'Anyell, amb els que els són fidels. Les ciutats d'aquell temps no eren com les d'ara. Les construccions amb pedra eren escasses i en conseqüència eren edificacions dèbils i vulnerables. La característica més important de les ciutats era que tenien muralles construïdes sobre uns fonaments sòlids. Dos elements als que la nostra lectura dóna importància. Això les dotava de la capacitat d'oferir fortalesa, solidesa, protecció. La protecció que ofereix una ciutat es converteix en el símil de la protecció que Déu ofereix als cristians perseguits de l'Apocalipsi. A les ciutats hi havia els temples, el palau del rei i l'administració de justícia, per tot això la ciutat era símbol de grandesa, majestat, dignitat, ordre. Les ciutats tenien el seu model en el cel, per això el profeta veu Jerusalem baixant del cel.

Un detall que no es pot passar per alt és que la nova Jerusalem apareix envoltada de la glòria de Déu. Per comprendre la densitat d'aquesta afirmació cal tenir present el llibre d'Ezequiel. En aquest llibre el profeta contempla les abominacions comeses en el temple de Jerusalem (Ez 8,6ss); tal perversió provoca que la glòria de Déu abandoni el temple i la ciutat (11,23). Pagat el seu pecat amb el preu de l'exili, Israel retornarà al seu país i un cop reconstruïda la ciutat i el temple (cc. 40-42) la glòria del Senyor retornarà sobre Jerusalem (43,4s). És la glòria que el Tercer Isaïes veu clarejar sobre Jerusalem i serà focus d'atracció de pobles i reis de la terra ( Is 60,1-3). A la nova Jerusalem, la glòria de Déu i és des de sempre i per sempre.

Hem parlat de la importància dels fonaments. La nova Jerusalem, la nova comunitat fidel a Jesús i a Déu tindrà el seu fonament en els 12 apòstols. És a dir, el fonament no serà la Tora, la LLei jueva ni cap altra cosa, sinó la predicació dels apòstols que no és res més que el missatge de Jesús transmès a través del seu testimoni i les seves paraules. Les portes sempre obertes – dirà més endavant el v. 25 – estan orientades als 4 punts cardinals, una universalitat geogràfica preparada per acollir les riqueses de les nacions. Porten el nom de les 12 tribus d’Israel. És la representació de l’Antic Testament. Posteriorment el pensament cristià presentarà l’Antic Testament com el pas necessari per a la total acceptació de Jesús. La portalada romànica de Ripoll respira aquest pensament. Per entrar a l’Església cal el pas per l’Antic Testament plasmat en les imatges de la portalada.

Quan els sentits humans no perceben la presència de la divinitat, necessiten les mediacions que facin evident aquesta presència. Aquestes mediacions són els temples i els cultes. A la nova Jerusalem la presència de Déu és captada i viscuda d’una manera directe, sense necessitat de símbols, ni mediacions ni elements intermediaris, per això a la nova Jerusalem no hi ha temple, ni sacerdots, ni culte ni sacrificis. No hi ha res que hagi de simbolitzar la presència de Déu. Déu ja és allà, ja habita allà, per això no cal que aquesta presència sigui simbolitzada. Presència que es caracteritza per una relació d’amor protector.

Diumenge 6é de Pasqua 1 de Maig de 2016.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.