S'ha escrit molt sobre la marginació a que estaven sotmesos els leprosos pel que fa a l'aïllament de la població i a la impossibilitat d'anar a la sinagoga a pregar, lloar el Senyor i escoltar la lectura de l'Escriptura, però sovint s'oblida la dimensió social, econòmica i familiar que comportava l'esmentada marginació. El leprós no podia treballar i havia de captar i demanar almoina; la seva família quedava desprotegida i immersa en la pobresa i restava allunyat del caliu afectiu que li pogués donar, de la cura de la malaltia, i, en cas de ser pare, del tracte amorós amb els seus fills.
L'evangeli d'avui explica que Jesús guareix un leprós (Mc 1,40-45). Donat el panorama descrit, no és estrany que Jesús es compadís (splanchnistheis) del leprós. Però el còdex Bezae precisa que Jesús es va aïrar (orgistheis). Quins podien ser els motius de la ira de Jesús?. Està aïrat perquè la petició del leprós provocarà que molta gent del poble s'adreci a ell interessada només pels seus poders màgics i, d'aquesta manera, es capgiri el sentit autèntic del projecte de Jesús i ell no vol fer miracles espectaculars.
Fixem-nos, però, que el prec del leprós no demana la guarició física de la malaltia, sinó el desempallegament de la seva impuresa amb una declaració oficial (que pertocaria al sacerdot) a fi de ser reintegrat en la comunitat. Si s'apropa a Jesús, vol dir que el coneix, que sap molt bé que no comparteix l'exclusió de que ha estat objecte. Se sent rebutjat per la institució religiosa i sap que Jesús pot contradir aquest refús, és a dir, pot fer una contradeclaració a la declaració oficial d'impuresa; per això diu a Jesús: "si vols em pots purificar" (v.40).
Jesús no vol entrar en el joc de declaracions i contradeclaracions, en el rol d'ostentar una autoritat suprema en la llei del pur i de l'impur. Jesús es planteja: quin sentit té restablir un home a una comunitat que, obsessionada per la llei del pur i l'impur, no dubte en marginar la persona?. Jesús vol alliberar, no reintegrar en una comunitat opressora. Per què llavors envia el leprós a presentar-se al sacerdot i complir totes les prescripcions legals que certifiquen la guarició?.
Quan l'home es presenti al sacerdot aquest haurà d'avaluar la seva condició física. Si troba que l'home està lliure de la malaltia, el sacerdot haurà de donar públic testimoni de la guarició i participar en la cerimònia de purificació que permetrà l'home reintegrar-se a la sinagoga i al poble. Jesús força al sacerdot, representant de les institucions i el poders religiosos d'Israel, a reconèixer el poder de Déu que ha actuat fent desaparèixer la lepra, per això la urgència en el mandat. Jesús sap que la cosa no anirà així. El sacerdot declararà que la guarició s'ha realitzat i acceptarà el sacrifici de purificació, però no reconeixerà la persona a través de la qual el poder de Déu ha actuat.
El sacerdot i el que ell representa queda en entredit i la seva declaració, en no reconèixer el poder guaridor de Déu actuant en la persona de Jesús es converteix en condemna. Posant en entredit el paper del sacerdot i les institucions religioses Jesús se l'ha jugat; aquesta vegada ha anat més lluny que en el cas de l'endimoniat o la dona amb febre. Jesús ara ja no pot entrar obertament als poblats, està en una situació marginal com abans estava el leprós. Aquest no ha anat mai a trobar el sacerdot, prefereix mantenir-se al marge com ara ho està Jesús perquè només des del marge d'una institució legalista i opressora es pot començar la construcció del Regne.
Diumenge 6é durant l'any 11 de Febrer de 2018
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.