Llegim a l'evangeli d'aquest diumenge versets (Lc 6,39-45) del tram final de l'anomenat discurs de la plana de l'evangeli de Lluc (6,17-49) que en l'obra de Mateu té la seva contrapartida en el sermó de la muntanya (6-7). Dissortadament no es contempla la lectura dels versets 46-49 que parlen de la casa ben o mal construïda.
En el text que ens ocupa hi trobem tres parts ben diferenciades, cadascuna amb un tema diferent: el guiatge (vv.39-40), li hipocresia (v.41-42) i donar bon fruit (vv. 43-45).
El que no hi veu no pot ser mai un bon guia. El tema del mal guiatge el trobem ja en l'Antic Testament. Isaïes es queixa dels guies que han esgarriat el poble ( 9,15) i Jeremies ho fa dels "falsos pastors que malmenen i dispersen el ramat del Senyor" (23,1). També Ezequiel critica els pastors que no s'ocupen del ramat (34,8). Els problemes que tingué Israel amb els seus mals dirigents també els tingueren les primeres comunitats cristianes; per això Lluc alerta dels dirigents cecs que pretenen assumir funcions de guiatge i direcció.
Es tracta sobretot d'un guiatge centrat no en l'organització material de la vida de la comunitat, sinó en un guiatge espiritual que no pot ser exercit per un qualsevol. El problema rau en la instrucció o formació necessària per realitzar aquest guiatge. Un guia cec és un mestre mal format i el resultat més probable és que tots dos, mestre i deixeble, en surtin malparats, per això Lluc parla de caure tots dos en un mateix sot. El perill d'aquell que sap quatre coses s'erigeixi en mestre de tothom sempre ha existit. El missatge de Lluc és clar: cal saber escollir un bon mestre sobretot en un temps en que la formació es feia amb l'escolta al mestre, aquesta requeria una forta adhesió i un tracte personal intens.
Posats a parlar de ceguesa, la segona part del text parla de la ceguesa que representa no veure la biga en el propi ull i això que una biga és grossa. La dita gairebé no necessita comentari car es basa en la inclinació humana a la crítica i en la necessitat d'una sincera acceptació de les pròpies limitacions.
A aquesta mena de cecs Jesús els diu: Hipòcrites. La paraula hipòcrita en el grec clàssic i hel·lenístic vol dir intèrpret, orador, el qui dóna una resposta i també actor de teatre. L'aplicació del terme als actors de teatre (interpreten un personatge que ells no són) va portar a que el terme adquirís el significat de fals, mentider, farsant. En el judaisme el terme s'usà per indicar la mentida, la falsedat. Els cristians de parla grega l'usaren per referir-se als seus contrincants jueus i, amb el temps, fou posat en boca del mateix Jesús.
La tercera part de la nostra lectura està centrada en el tema de donar bon fruit. Com moltes altres vegades el tema es present en l'Antic Testament. Isaïes mostra com Déu es queixa de la vinya de la que n'esperava bon raïm, però ha sortir agre (5,4). El seguidor de Jesús ha de ser com el just del salm 1 que es comparat a un arbre que arrela vora l'aigua i dóna fruit quan és el temps. Lluc fa seu el tema i l'introdueix en la predicació de Joan baptista: "Tot arbre que no dóna bon fruit es tallat i llençat al foc (3,9). En el passatge que ens ocupa, Lluc introdueix un nou matís: el bon fruit ha d'eixir del cor de la persona humana. Si en aquest discurs de la plana ha parlat d'estimar els enemics, és lògic pensar que aquest amor ha de brollar del cor de la persona centre neuràlgic de les decisions humanes.
Diumenge 8é durant l'any 3 de Març de 2019
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.