El text escollit per la primera lectura d’aquest diumenge és un fragment del llibre del profeta Miquees (Mi 5,1-4a). L’Escriptura hebrea divideix els seus llibres en tres grups: la Llei, els Profetes i els Escrits. En els llibre profètics s’inclouen els que la Bíblia cristiana considera històrics (Js, Jt, 1 i 2 Sa i 1 i 2 Re) i també els llibres dels profetes que van escriure (Is, Jr, Ez i el llibre dels Dotze profetes); és a dir, l’Escriptura hebrea inclou en un sol volum (un sol rotlle) el conjunt del que la Bíblia cristiana considera profetes menors. Entre aquests hi ha el llibre del profeta Miquees del qual en llegim avui un fragment. Qualificar aquests llibres de profetes menors és una desafortunada manera d’anomenar-los perquè la densitat de pensament, la profunditat teològica i la capacitat del text de transmetre el missatge i la paraula de Déu a la comunitat és equivalent a la dels grans profetes, considerats així per l’extensió dels seus escrits.
El regne de Judà va viure un període de prosperitat sota els regnats de Azarià = Ozies (782-740 aC.), de Jotam (751-735 aC), quan Acaz (735-719 aC.) accedí al tron les coses començaren a anar malament. En el 732 aC. Teglatfalassar III conquerí Síria i deu anys més tard Samaria, capital del regne del nord, Israel. Aquestes conquestes portaren la inseguretat al regne de Judà, Acaz fou un rei dèbil, Ezequies, però, emprengué una reforma religiosa que comportà una purificació del culte de Judà. És aquí on es pot situar la predicació del profeta Miquees si es dona per bona la informació del llibre de Jeremies: “ Miquees de Morèixet, que era profeta en temps d’Ezequies rei de Judà” (Jr 26,28). Segons Jeremies la predicació de Miquees aconseguí que el Senyor es desdís del càstig que havia anunciat. El profeta Miquees dugué a terme la seva obra en aquests temps turbulents. Enmig d’aquests problemes, va predir que vindrien dies que la pau i la lleialtat serien restaurades a Judà. Les seves paraules són, sobretot, paraules d’esperança.
El primer verset acaba dient: “Els seus orígens venen d’antic, venen de l’eternitat”. Cal entendre que es tracta de l’antiga dinastia de David. La paraula eternitat respon a la convicció de l’origen diví del messies (Sl 2,7); la paraula, però, hebrea “O’olam” que la Vulgata llatina la tradueix per “aeternitatis” (eternitat) té un sentit ampli i generalment vol dir una llarga durada de temps. El pacte que Déu fa amb Abraham prometent de convertir-lo en un gran poble (Gn 12,2) es concreta, més tard, en la promesa feta a David assegurant la perpetuïtat de la seva descendència (2 Sa 7) i la feta a Salomó de consolidar per sempre el seu tron reial (1Re 9,5). Convençut de la validesa d’aquests anuncis, el profeta es veu en cor d’anunciar d’un líder que governarà Israel. El profeta Miquees a fi d’estimular l’esperança es val d’un tema intensament present a l’Antic Testament: la convicció que un capdavanter, descendent de David, quan les circumstàncies són difícils – i això va passar moltes vegades en la història d’Israel – esdevindrà l’alliberador que portarà pau, prosperitat i llibertat. Enviat per Déu, l’existència d’aquest personatge serà símbol de la presència de Déu que no abandona mai el seu poble.
El verset 2 és el que pot presentar més dificultat. “Així, doncs, el Senyor els tindrà abandonats fins al temps que infanti la qui ha d'infantar”. Aquestes paraules tenen relació amb el que diu Miquees a 4,10: “Estremeix-te i retorça't com la dona quan infanta, vila de Sió: ara sortiràs de la ciutat, acamparàs al ras i arribaràs a Babilònia. Allà seràs alliberada, allà et rescatarà el Senyor de la mà dels enemics”. Els israelites que esperen ansiosament el seu alliberament són comparats a la dona que espera el moment de donar a llum. Així com el temps de gestació és un temps limitat, el temps de sofriment de Judà serà també un temps limitat. La imatge de la dona que infanta connecta amb la profecia d’Isaïes que anuncia a Acaz que la noia que ha d’infantar tindrà un fill admirable que ha de ser el Salvador d’Israel (Is 7,14-17). En totes dues profecies l’infantament és el punt d’inici d’uns temps millors.
Diumenge 4rt d’Advent 19 de Desembre de 2021
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.