Vés al contingut

La ciutat d'Antioquia era un centre des del qual es difonia el missatge de Jesús. Pau estigué un temps vinculat a aquest projecte apostòlic, però el desacord amb els enviats de Jerusalem (Ga 4,11-14) el feu abandonar Antioquia i començar la seva pròpia missió autònoma. És aquí on comencen els seus famosos viatges . A la tardor del 40 funda la comunitat cristiana de Filips, d'allí ha de fugir ( 1Tes 2,2) i passant per Amfípolis i Apol·lònia va a parar a Tessalònica. Novament les hostilitats interrompen la missió, Pau ha de marxar i va a raure a Corint, des d'allí escriu la carta als Tessalonicens, pocs mesos desprès d'haver fundat aquesta comunitat. D'aquesta carta en llegim un fragment a la segona lectura d'aquest diumenge ( 1Tes 1,5c-10).

La carta als Tessalonicencs, com també Filipencs, està marcada per la situació d'hostilitat que vivien les primeres comunitats cristianes. L'afany de l'apòstol és mantenir l'esperança messiànica enmig del repte que representava viure en un ambient advers a la fe cristiana, havent, constantment, d'enfrontar-se a problemes i dificultats.

La notícia que dóna Pau sobre l'emprempta que el testimoni dels tessalonicencs ha tingut en les regions de Macedònia i Acaia ens aporta una valuosa informació sobre la manera com l'equip apostòlic de Pau organitzava el seu treball missioner. El més freqüent era que una ciutat important actués com a camp base des del qual eixien petites missions cap al territori del voltant. Això era possible gràcies a la mobilitat que oferien les comunicacions existents en l'imperi romà. Les comunitats estaven, doncs, ben comunicades, prova d'això és la correspondència que gràcies a l'equip de Pau ens ha arribat. La paraula difosa i escampada, gràcies als tessalonicens, és la paraula per ells acollida (v.6). En el verset 8 es diu que és la paraula del Senyor, un equivalent a l'evangeli que l'equip de Pau ha anunciat a la comunitat. No és només un contingut dogmàtic, un enunciat de fe sinó que la paraula/evangeli comporta l'adhesió a un estil de vida propi dels nous temps messiànics. Això es que ha fet impacte.

Els tessalonicencs no són cristians provinents del judaisme; tal com diu el text, són cristians convertits que han abandonat els ídols. A la dificultat que representa aquesta ferma decisió, cal afegir-hi que, malgrat el pas donat, es mantenen en permanent contacte amb els pagans i idòlatres. Aquestes són les dificultats que viu la comunitat.

Aquesta primera carta està marcada per l'esperança en l'alliberament que havia de portar la instauració del regne messiànic esplendorós. La carta s'escriu en la primera època de la missió paulina, moment en que les comunitats naixents vivien en la tensa espera de l'arribada del regne messiànic que s'inauguraria amb la manifestació de Jesús com a sobirà d'aquest regne; per això la llegim a les darreries de l'any litúrgic, quan les lectures posen la mirada en el retorn de Jesús. Antigament les arribades de grans personatges a les poblacions anaven precedides dels heralds que anunciaven i preparaven l'esdeveniment. La vinguda solemne de Jesús per instaurar el regne messiànic també està precedida pels heralds, aquests són l'equip apostòlic de Pau pregoners de l'evangeli. L'esdeveniment inaugural d'aquesta època messiànica el marca la resurrecció de Jesús donat que aquesta representa la seva entronització com a sobirà messiànic en l'àmbit celestial. La instauració del regne messiànic no s'ha d'entendre com una utopia fantasiosa. Equival al que més endavant pels sinòptics serà el Regne de Déu que té un component alliberador i comporta el projecte y el compromís de construir una nova societat justa, solidària i feliç.

Diumenge 30 durant l'any. 29 d'Octubre de 2017

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.