Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Tots quatre evangelis parlen del baptisme de Jesús la qual cosa indica la rellevància de l'esdeveniment en el conjunt dels fets i la predicació de Jesús. Llegim avui el relat de Lluc (3,15-16. 21-22)  i ens  fixarem en alguns detalls que ajuden a una millor comprensió del text.

"Jo us batejo amb aigua ... ell us batejarà amb l'Esperit Sant i amb foc" (v.16). És evident que Lluc parla d'una forma de batejar diferent en Joan i en Jesús, però en Jesús, hi ha un bateig amb dos elements o hi ha dos tipus de bateig, el de l'Esperit Sant i el del foc? Quin és el per què d'aquest afegitó "i amb foc" que també apareix en Mateu (3,11) però no en Marc? L'afegit contrasta amb altres passatges de Lluc on parla de ser batejats: abans de Pentecosta (Ac 1,15) i en el discurs de Pere a l'església de Jerusalem (Ac 11,16). En aquests passatges no es menciona el foc. Una explicació veu que el bateig de Jesús va lligat amb el foc de l'Esperit Sant. L'efusió de l'Esperit Sant serà com un foc que omple de força el cor dels homes, per això la presència de les llengües de foc en el relat de Pentecosta (Ac 2,3).

L'explicació més plausible és la considerar que les paraules de Joan estan dites en el context d'una predicació profètica de to apocalíptic. Parla de la pala que a està a punt per ventar el gra de l'era i per entrar el blat al graner, però cremarà la palla en un foc que no s'apaga (v.17 que omet la lectura litúrgica) i anteriorment ha dit: "Tot arbre que no dona bon fruit és llançat al foc" (v.9). En la literatura profètica, sovint el foc va lligat a la realitat del judici. "El Senyor jutjarà tots els mortals amb l'espasa i amb foc" (Is 66,16). "He decidit de reunir nacions, d'aplegar reialmes, per abocar-hi al damunt el meu enuig, tot el foc del meu rigor" (So 3,8b). "El Senyor, Déu sobirà, em va fer veure com convocava el foc per executar el seu judici" (Am 7,4). En el context del capítol 3, el foc és un símbol del càstig que hauran de sofrir aquells membres d'Israel que no es penedeixin. En el context de Pentecosta, Lluc vol evitar que es pugui pensar en càstigs i venjances, sobretot en el moment en que el Messies d'Israel acaba de ser crucificat, per això en Actes no es menciona el foc.

"Mentre pregava el cel s'obrí". S'ensenyava i existia la convicció entre els jueus dels darrers segles aC. que els cels estaven tancats i que l'Esperit de Déu no baixaria mai sobre ningú a Israel donat que s'havia produït la desaparició dels darrers profetes, Ageu, Zacaries, Malaquies. La profecia s'havia acabat i el poble experimentava un sentiment que enyorava un dels pilars forts de la seva religiositat. El llibre primer dels Macabeus expressa aquest desencís: "Des que es van acabar els profetes ..." (1 Ma 9,27). Es pensava que els cels s'obririen en els temps finals del Messies a fi que el profeta dels nous temps pogués rebre l'Esperit de Déu. Lluc probablement té present aquesta convicció i veu en Jesús el Messies que, obrint-se-li els cels, rep l'Esperit de Déu. 

La immersió en l'aigua, el do de l'Esperit, la veu procedent del cel són els elements amb que Lluc descriu l'intensa experiència interior de Jesús en el moment de la seva unció messiànica. A la disposició expressada per Jesús de lliurament incondicional que arriba fins acceptar la mort (aquest és el sentit de la immersió dins l'aigua) Déu correspon amb el do del seu Esperit. La veu del cel es dedueix que és la veu de Déu que diu a Jesús: "Tu ets el meu fill". Això indica que l'experiència de Jesús i la relació que s'estableix entre ell i Déu és singular i única.

Diumenge 13 de Gener de 2019. Festivitat del baptisme de Jesús.