El banquet de la multiplicació

A l’evangeli de la Festivitat del Cos i la Sang del Senyor ( cicle C), llegim el relat de Lluc de la multiplicació dels pans i els peixos (Lc 9,11b-17). El text de LLuc s’inspira en el primer relat de Marc de la multiplicació que redactà en posterioritat a l’altre, que apareix a Mc 8,1-10. Igual que Marc, Lluc situa l’esdeveniment de la multiplicació immediatament desprès del retorn dels apòstols de la missió que Jesús els havia encomanat: anunciar el Regne, treure dimonis, guarir malalties, curar malalts (Lc 9,2). Els dotze compleixen el mandat no del tot satisfactòriament. Per adonar-se d’això només cal fer la comparació amb el retorn dels setanta dos (Lc 10,17). El retorn d’aquests està presidit per un clima d’alegria i èxit de la missió: els dimonis es sotmetien al poder del nom de Jesús.

Abans de la multiplicació dels pans, Jesús s’endugué els 12 tots sols cap un poble anomenat Betsaida. Alguns comentaristes diuen que se’ls endugué a descansar. Marc sí que ho diu (6,31), però no LLuc. Jesús se’ls emporta perquè els vol ensenyar com cal entendre el Regne de Déu. Els dotze han predicat un Regne de Déu entès com una perpetuació del regne de David. Un Regne de Déu de caire polític, marcat pel prestigi, el poder, excloent pel que fa a la integració dels no jueus i violent perquè es vol desempallegar del domini dels romans. Segurament era el regne que esperaven els habitants de les aldees i pobles on els dotze van predicar.

Jesús aparta els dotze de les multituds, és a dir, els aparta d’aquesta manera d’entendre el Regne i els diu que siguin ells qui donin menjar. Cal entendre menjar en el sentit figurat. Menjar és l’ensenyament.“No només de pa viu l’home…” (Dt 8,3; Mt 4,4).Els apòstols han d’aprendre a parlar del Regne en el mateix sentit que en parla Jesús. Donar el mateix menjar de l’ensenyament que dóna Jesús

Com dirà més endavant LLuc: “Feliç el qui s’asseu a la taula del Regne” (14,15). La multiplicació dels pans comença a fer realitat el banquet de Regne, és un senyal de l’adveniment del Regne. El Regne de Déu, presentat com un banquet s’ha d’entendre en sintonia amb els textos que mostren la salvació de Déu com un banquet (Is 25,6; Sl 23,5). El banquet de la multiplicació es caracteritza pel compartir i servir, distintiu de les comunitats de Jesús i per l’abundància (Is 60,6; 66,11; Mt 5,6; Jn 2,6), senyal inequívoc de l’adveniment del Regne. És això el que hauran d’aprendre.

Jesús demana als apòstols que facin grups de cinquanta. No és fàcil determinar el simbolisme de cinquanta a la Bíblia. Per una part fa referència al profetisme: Grups de 50 profetes s’amaguen de Jezabel (1 Re 18,4.13). Per altra part 50 es relaciona amb el do de l’Esperit: els deixebles reben l’Esperit 50 dies desprès de Pasqua. Més enllà del simbolisme del 50, el fet d’agrupar la gent s’hauria d’entendre en el sentit de que els apòstols són enviats a crear comunitats. Cal crear comunitats per donar-los el menjar de l’ensenyament. Comunitats que –rescatant el simbolisme del 50 – estiguin marcades pel profetisme i receptives al do l’Esperit.

La similitud de les paraules de Jesús amb les de l’últim sopar ( Lc 22,19) atorga al gest de Jesús un to marcadament eucarístic. Les comunitats que entenen el Regne amb les categories del compartir i el servir, celebren l’eucaristia per a ser receptives al do de l’Esperit per agafar l’empenta profètica a fi que els valors del Regne siguin assumits per dones i homes de tota mena i de tot temps,

Festivitat del Cos i la Sang del Senyor. 29 de Maig de 2016