La litúrgia divideix el relat que explica l'estada de Jesús a la sinagoga de Natzaret en dues parts. El passat diumenge en llegíem la primera, aquest la segona (Lc 4,21-30). Seguint el costum habitual en les sinagogues del temps de Jesús, desprès de la lectura d'un text dels profetes - abans se n'havia llegit un de la Torà - seguia un comentari que podia fer-lo alguns dels assistents. Jesús, fent ús d'aquesta pràctica, proclamà que l'anunci profètic que s'acabava de llegir es complia avui en Ell.
Lluc té un especial interès especial en remarcar que en Jesús es compleix el que prèviament ha proclamat i anunciat l'Escriptura jueva. S'ha de tenir en compte que Lluc vol respondre amb el seu evangeli - més que evangeli hauríem de parlar de demostració - a les inquietuds de Teòfil. Quines eren? Teòfil era fill d'Anàs i havia estat gran sacerdot entre els anys 37 - 41 dC. Veient la destrucció de Jerusalem i el temple que havien fet els romans durant la guerra dels anys 67-70 dC., es preguntava si aquesta destrucció no era un càstig de Déu per haver matat el Messies d'Israel. Es preguntava: no serà que aquest Jesús era veritablement el Messies d'Israel i l'hem mort sense saber-ho?. Llavors s'adreça a Lluc perquè li clarifiqués la qüestió. Lluc presenta Jesús com l'autèntic Messies d'Israel que en Ell es compleixen les profecies anunciades a l'Escriptura; un messies però no en el sentit polític com potser s'imaginava Teòfil.
És important fixar-se que Jesús diu que el compliment de l'Escriptura es fa avui. Els comentaris als textos de l'Escriptura que es feien a les sinagogues és de suposar que eren moltes vegades arengues encaminades a vaticinar la victòria sobre els romans opressors anunciant-la per a dies futurs. Jesús diu que el compliment de l'Escriptura en Ell no es farà en un temps futur sinó que avui és ja una realitat. L'"avui" que trobem en aquest passatge contrasta amb l'expressió "vindran dies" usada a l'Antic Testament (1Sa 3,31; 2Re 20,17; Is 39,6; Jr 7,32; Am 4,2; 8,11; 9, 13) i també per Lluc (19,43;21,6) per anunciar coses futures, generalment de caire negatiu. Aquí "avui" té també un sentit de presència, d'actualitat, d'una cosa que no cal esperar més. És l'"avui us ha nascut el Salvador" (2,10) que els àngels anuncien als pastors o "avui seràs amb mi al paradís" (23,43) que promet Jesús al condemnat amb Ell.
"Avui" té també un to de solemnitat perquè solemne és el to de les paraules de Jesús dites a la sinagoga de Natzaret. És el to solemne que trobem en el Deuteronomi quan diu: "Reconeix, doncs, avui, que el Senyor és l'únic Déu" "Observa els seus decrets i els seus manaments que avui et dono" (4,39.40) o el salms "Tu ets el meu fill; avui jo t'he engendrat" (2,7). "Avui és el dia en què venç el Senyor" (118,24).
El relat en el seu conjunt posa de manifest el rebuig del tipus de messianisme que Jesús proposa als assistents a la sinagoga del seu poble. Aquests volen un messianisme de caire polític, bel·ligerant, restrictiu, en canvi el que proposa Jesús és pacífic i universal obert a tothom. Aquest rebuig messiànic és del mateix patró que el rebuig d'Israel envers els profetes. Jesús l'experimentarà com Jeremies (1a lectura), com Joan Baptista. El tema dels profetes perseguit el recollirà Lluc al seu evangeli: "Jerusalem Jerusalem que mates als profetes" (13,34) o en paràbola dels vinyaters homicides (20,9-19), però sobretot en el rebuig sublim de Jesús com a Messies d'Israel, la seva mort a la creu.
Diumenge 4 durant l'any. 3 de Febrer de 2019
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.