×

Missatge d'avís

The service having id "_mobile_whatsapp" is missing, reactivate its module or save again the list of services.

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

El gènere literari per excel·lència dels escrits profètics és l'oracle, per això sorprèn que en el llibre de Jeremies trobem un petit himne d'estil sapiencial que llegim a la primera lectura d'aquest diumenge (Jr 17,5-8). El fenomen pot explicar-se pel fet que el llibre de Jeremies és una obra  resultat de la fusió de moltes aportacions.

El text que ens ocupa utilitza el paral·lelisme sinonímic antitètic. És un recurs que freqüentment trobem a la Bíblia. Consisteix en que una idea, un pensament o un concepte s'afirma positivament o negativament i tot seguit es torna a afirmar com si fos un sinònim, en negatiu, si abans era en positiu, o en positiu, si abans era en negatiu. En el nostre text la confiança en Déu està presentada primer de forma negativa acompanyada de la imatge de la terra àrida i seguidament en positiu acompanyada de la imatge de la terra fèrtil.

També trobem aquí un ressò del gènere de les benediccions / malediccions. Ho mostra els adjectius maleït i beneït que introdueixen cadascuna de les parts del relat. En el llibre del Deuteronomi (28) s'hi troben llistes d'abundants benediccions o malediccions que prometen prosperitat als qui compleixen la llei i desgràcies als qui no.

Aquest petit poema sapiencial esta col·locat just a continuació  d'un oracle (Jr 17,1-4) amb el que el profeta retreu al regne de Judà la seva idolatria i prediu l'exili de Babilònia. El poema resulta doncs un excurs o un comentari a aquesta situació. El Judà idòlatra és com l'home que confia en els homes i abandona el Senyor. El tema de l'home que confia més en ell que en Senyor és present en altres indrets de l'Escriptura. "Feliç l'home que confia en el Senyor i no busca l'ajut dels idòlatres que es refien d'esperances enganyoses" (Sl 40,5) i també 118,8-9  i 146,3.5. Jeremies ha vist des de primera fila que els dirigents del regne de Judà, davant l'escomesa dels babilonis, confien amb una aliança amb Egipte que els permeti deslliurar-se de les exigències tributàries de l'enemic invasor. Per això parla de posar la força en el braç ( possible referència al poder militar egipci). L'oposició a l'aliança amb Egipte li costa a Jeremies disgustos, burles i persecucions.

La que està molt clara és la influència en aquest petit poema del salm 1. En aquest sobresurt la imatge del just comparat a un arbre arrelat vora l'aigua i que mai no es marceix en el seu fullatge. En contraposició es descriu la inconsistència de l'injust comparat amb la palla escampada pel vent. El tema de l'arbre frondós també el trobem al Salm 52,10; Pr 3,18; Sir 24,13.

L'home que s'allunya del Senyor és comparat , en el nostre text, a una planta improductiva. La manca d'aigua, la xafogor del desert i la salabror de la terra actuen com a dificultats que fan molt difícil la vida. La supervivència en aquestes condicions és molt difícil. És la mena d'existència marginal que li toca viure a aquell que només confia en els simples mortals.

L'home que confia en el Senyor és comparat a un arbre frondós. La descripció és paradisíaca en perfecte contrast amb la negativitat del desert.  El que crida l'atenció és la supervivència del qui confia en el Senyor davant les dificultats. La falta d'aigua, la calor i la sal eren, en el cas del malvat, les dificultats que actuaven com a factors que impedeixen la vida, en el cas de l'home just les dificultats són semblants: calor, sequera però aquestes no exerceixen cap mena d'influència. La confiança en Déu és simbolitzada per la quantitat d'aigua que assegura la prosperitat inclús en les adversitats més crues i difícils.

Diumenge 6é durant l'any. 17 de Febrer de 2018.