Llegim a la segona lectura d'aquest diumenge un fragment de la carta als Efesis (Ef 5,15-20). Aquest escrit del Nou Testament s'estructura amb una primera part (1,3-3,21) de caire doctrinal on l'autor parla del misteri del projecte diví que fa de Crist el cap d'una confraternitat entre els éssers humans on hi tenen cabuda tant els jueus com els gentils. Aquest misteri/projecte és revelat a l'Església, on Crist és el factor d'unitat i reconciliació entre jueus i gentils. Pau, segons l'autor de l'escrit, és el capdavanter per revelar a homes i dones aquest misteri de l'amor diví. La segona part (4,1-6,17) de l'escrit parla de la vida cristiana, de la necessitat de la unitat i del creixement en el cos de Crist. Dóna els principis de renovació espiritual i directrius per a la vida de la llar cristiana. El text que llegim avui pertany a aquesta segona part de la carta.
El fragment que ens ocupa comença dient: "Mireu, doncs, atentament com us heu de comportar" (v.15a). Mirar té un sentit ampli i ric. Vol dir mirar bé, preveure, tenir cura i examinar atentament. Per tant, cal mirar amb molta cura la realitat de les coses i, encara més, cal un examen constant d'un mateix. Pocs versets abans, l'autor ha dit que els que estan en el Senyor són llum (v.8). El fet que els cristians siguin llum exigeix que reflexionin amb diligència sobre quin ha de ser el seu estil de vida i això perquè la llum que són ells o hi ha en ells corre el perill constant de defallir, perdre el poder il·luminador o extingir-se.
Es demana als creients que siguin assenyats (v.15b), dit altrament, que estiguin en possessió d'aquella saviesa que s'expressa en una manera de viure. Ser savi implica no viure com el que hom era abans, és a dir, gentils o pagans necis, sinó viure amb l'interior de la persona il·luminat per la saviesa que ensenya a aprofitar el temps, ara com mai, donat que els dies són dolents, per això cal el millor ús possible del temps.
Cal entendre l'expressió "temps dolents" en el sentit que dóna Pau a 1Co 7,26: "la mala situació present". No hi ha dies dolents en si mateixos, si ho són és perquè estan dominats pel poders espirituals adversos (Ga 1,4). Al temps dolent s'hi oposa el "kairos" bo, el moment decisiu dels darrers temps, temps de la decisió, temps concedit per Déu per acollir definitivament els beneficis de la salvació. Aprofitar bé el temps voldrà dir fer-ne un bon ús, significarà que, en mig dels dies dominats pels poders contraris a l'evangeli, es valora el temps com el moment o la situació propícia per prendre la decisió d'acceptar la salvació que Déu dóna, llavors el temps apareix com un temps bo i positiu
Ara bé, quin és el camí per mirar com cal comportar-se i per adquirir aquella saviesa que permeti conèixer quina és la voluntat de Déu?" No embriagar-se de vi, sinó omplir-se de l'Esperit Sant". És possible que aquí hi hagi una referència a les trobades eucarístiques. Ja Pau advertia als corintis que en les reunions eucarístiques alguns bevien massa ( 1Co 11,21). És en la trobada comunitària que els creients amb els càntics espirituals -són espirituals perquè omplen de l'Esperit- s'han de carregar de l'Esperit i han d'arribar a copsar, gràcies al do d'aquest Esperit, quina és la voluntat de Déu, fent-se així suficientment savis per viure una vida lluminosa que estigui en consonància amb els temps de la salvació
Diumenge 20 durant l'any. 19 d'Agost de 2018.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.