Anabim

El salm 34 del que en llegim la primera part entre la primera i segona lectura d'avui, és un càntic d'acció de gràcies. El salm té una notable influència de la literatura sapiencial. A partir del v. 12 sembla que un mestre savi vagi impartint el seu ensenyament pronunciant sentències. Els enunciats del salm, tot i que puguin semblar reflexions teòriques, parteixen d'experiències reals. El salmista vol encaminar els oients cap a la seva pròpia experiència. El Senyor ha respost a una persona que el cercava, l'ha alliberat de les pors i angoixes; vol que vegin i tastin la bondat de Déu.

Per qui ha estat salvat, la lloança ha d'esdevenir un element determinant en tota la vida. El jueu té les seves hores de pregària: al matí (shajarit), a la tarda (minjà) i al vespre (arvit). Lloa al Senyor en les grans festes de pelegrinatge ( Pasqua, Pentecosta i Tendes). Quan es sent alliberat, la lloança del salmista va més enllà dels moments establerts i preceptius i s'escampa per tots els moments i racons de la vida.

Qui són els "anabim", els pobres que tant sovint apareixen en els salms? Determinats estudis sobre l'Antic Testament veieren en els "anabim" un grup perfectament determinat com ho foren els sacerdots o els levites o com, en les primeres comunitats cristianes, ho foren les vídues. També s'imaginaven els pobres com una família o una mena de germanor espiritual. La característica del grup seria el seguiment decidit al Senyor. Aquest pensament era més imaginatiu que real.

Una constant que cridà l'atenció fou el binomi "enemics - pobres", insistentment present en els salms. En els salms els pobres són les víctimes dels seus enemics. L'element essencial de la pobresa és l'assetjament que els poders enemics mantenen sobre els pobres i la conseqüent desemparança i necessitat que es deriven de tal situació.

El pobre és el perseguit, el calumniat, l'acusat que es veu totalment indefens davant el poder omn¡potent dels enemics sobre un tipus de persones. Aquests dimensió jurídica té un pes molt fort a l'hora de definir el pobre i s'imposa sobre la visió d'un tipus de persones que, convertides en model de pietat, adquireixen la categoria d'ideal de vida. Davant d'això el pobre cerca l'aixopluc de Déu sovint en el temple i, veient-se indefens, encomana la seva causa al judici del Senyor. Ell depèn de la protecció jurídica i la compassió del Senyor. En el cim del desesper, els pobres van al temple i supliquen que el Senyor intervingui a fi que els enemics siguin vençuts. El Senyor és l'advocat dels qui estan privats de protecció legal perquè no tenen recursos per pagar-se advocats o subornar els jutges. No tenen influència ni prestigi social.

Fora de l'òptica jurídica, els pobres són els que socialment estan marginats, mancats de privilegis, sense aliments, espoliats, estrangers, sense terres ni possessions de cap mena. Els profetes són els qui millor han descrit la situació desesperada dels pobres (Is 58,6-8; Jr 5,28; Ez 18,12-13; Am 2,6-8; 7,4-7). Són els desemparats en la lluita per la supervivència. Ningú els ajuda i per això confien que el Senyor capgiri la seva sort. Ho esperen tot únicament del Senyor.

En rebre el favor de Déu es converteixen en els millors testimonis de la seva acció alliberadora. Tal com Moisès va baixar del Sinaí amb el rostre resplendent (Ex 34,29), ara aquest do s'estén i és concedit als pobres, a tots aquells que enalteixen el Senyor, el cerquen i tasten la seva bondat.

Diumenge 4rt de Quaresma. 31 de Març de 2019