Vés al contingut

Llegim a l'evangeli d'aquest diumenge uns versets del capítol 13 de l'evangeli de Joan (Jn 13, 31-35) que se situen desprès de la descoberta de Judes com a traïdor i abans de l'anunci de la negació de Pere. La litúrgia omet un fragment del verset 33.

La lectura comença esmentant Judes. "Quan Judes va ser fora". L'evangeli de Joan cita Judes 9 vegades; dues anunciant la traïció (6,71; 12,4), tres més les podríem considerar com les del descobriment de la traïció (13,2.26.29) i quatre més indicarien la realització de tal traïció (13,31; 18, 2.3.5), dins aquest darrer grup cal situar la notícia que de Judes dona la lectura que ens ocupa.

El detall no és sobrer. La marxa de Judes vol dir que ha començat a posar-se en moviment la dinàmica del mal simbolitzada per aquest personatge. Aquesta dinàmica maligna es contraposa a la dinàmica de la glorificació. La glorificació és actuació de Déu en el moment decisiu (l'hora en llenguatge de l'evangeli de Joan) de la mort de Jesús. Dos moviments de signe contraposat es posen en marxa: la traïció, obra satànica del poder del mal contraposada al projecte de Jesús i la glorificació, actuació sublim de Déu en ordre a confirmar la persona de Jesús, el seu fer i el seu missatge. La glorificació en tant que contrapès a la dinàmica del mal no pot esdevenir fins que aquesta dinàmica del mal no s'ha posat en moviment, la marxa de Judes del cenacle, per això Jesús diu: "ara", és a dir, a partir d'aquest moment comença la glorificació.

Fixem-nos en el joc d'entrades i sortides. El verset 27 diu que Satanàs entra dins Judes i aquesta entrada de Satanàs es contraposa a la sortida de Judes, en un cert sentit la provoca. El traïdor se separa del grup de deixebles. És de nit. Judes surt cap a la nit, cap a la foscor. Satanàs s'identifica amb la foscor. Es compleix el que s'ha anticipar en el pròleg: "La llum resplendeix en la foscor i la foscor no ha pogut ofegar-la" (Jn1,5). La traïció no pot suportar la llum del grup de Jesús. La marxa de Judes possibilitarà el discurs de comiat. El grup s'ha purificat per l'absència del traïdor "Vosaltres ja sou nets, però no tots" acaba de dir Jesús (13,10). El camí queda desbrossat a fi que Jesús pugui dir clarament: "Ja no us dic servents... a vosaltres us he dit amics" (15,15).

Al mateix temps que es produeix el descobriment de la traïció de Judes, apareix en l'evangeli de Joan la figura del deixeble estimat. Són dos personatges contraposats. El redactor de l'evangeli ha volgut que el líder de la comunitat que ha originat els escrits joànics aparegui al costat de Jesús en el moment de la seva mort i resurrecció. El deixeble estimat és exemple del deixeble perfecte. Altrament Judes expressa al màxim nivell la infidelitat del deixeble i el rebuig a Jesús. Els jueus antagonistes de Jesús que apareixen al llarg de l'evangeli queden resumits en la figura de Judes, inspirada en Judà que entrega el just Josep a uns estrangers (Gn 37,26).

A la traïció s'hi contraposa el manament de l'amor. És curiós com aquest manament d'amor se situa entremig de la traïció de Judes i l'anunci de les negacions de Pere. El tema de l'amor dins la comunitat s'ampliarà en el discurs de comiat (Jn 15,9-15). L'amor ha de ser el distintiu de la comunitat que no serà l'adhesió a cap dogma, ni la pràctica de cap ritus ni el compliment de la Torà, com pertoca a un bon jueu. Ha de ser un amor com el de Jesús que comparteix el pa amb un traïdor i estima com ho fa amb el deixeble estimat; un amor tan gran que es capaç de donar la vida.

Diumenge 5é de Pasqua. 19 de Maig de 2019

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.