Vés al contingut

Dos petits fragments de la tercera part del llibre del profeta Isaïes ( Is 61,1-2a. 10-11) llegim a la primera lectura d’aquest diumenge. La primera part d’aquest text és prou conegut perquè és el que cita l’evangelista Lluc en el relat que presenta la intervenció de Jesús a la sinagoga de Natzaret (Lc 4,16-30).

El text que llegim avui pertany a la tercera part del llibre del profeta Isaïes i la majoria de comentaristes considera que es tracta d’un recull d’escrits recopilats per un profeta anònim que formaria part del cercle de deixebles del Segon Isaïes, profeta també anònim, autor de la segona part del llibre (cc. 40-55). L’època en que cal situar aquest recull de textos és la posterior al retorn de l’exili de Babilònia que queda molt lluny en el temps, com també queda lluny el temps del primer retorn i de la immediata construcció del país. No hi ha referències concretes en el text per determinar les circumstàncies històriques que l’envolten però les paraules d’encoratjament fan pensar que es tracta d’una època trista i fosca. El missatge d’esperança que el Segon Isaïes adreçava als exiliats de Babilònia és reprès en una nova situació per aixecar els ànims dels desencisats.

Efectivament, la comunitat a qui es dirigeix el Tercer Isaïes no està enardida per l’entusiasme que imperava en els primers repatriats de Babilònia. Les promeses de salvació que es prometien imminents, no acaben d’arribar: “Es manté lluny la teva salvació” (Is 59,11). Davant d’aquesta situació s’alça la veu d’aquest profeta anònim anunciant un món futur feliç.

“L’Esperit del Senyor reposa sobre meu perquè el Senyor m’ha ungit”. Es poden descobrir semblances entre aquest profeta i el Servent del Senyor que apareix en els capítols 42; 49-50; 52-53 del llibre del Segon Isaïes. El profeta rep semblantment el do de l’Esperit com els ancians d’Israel que reben el mateix Esperit de Déu que també posseeix Moisès (Nm 11,17.25); com els jutges que el reben quan les tribus d’Israel es troben en dificultats (Jt 3,10; 6,34; 14,6.9); com el rei David que el rep a fi d’exercir bé la reialesa (1Sa 16,13) i, com hem dit, també com el Servent del Senyor (Is 42,1) que ha de portar la justícia a les nacions.

La unció es confereix per encomanar a una persona una tasca important. A l’Antic Testament veiem que s’ungeix als profetes (1 Re19,16), als sacerdots (Ex 40,13-15) i als reis (2Sa 23,1, en aquest text van unides unció i do de l’Esperit). El profeta, com altres personatges rellevants de l’Antic Testament, també la rep. La situació en que es troba la comunitat del Tercer Isaïes demana no caure novament en el desànim. Per això la paraula del profeta ha de ser convincent i ha de tenir els avals del do de l’Esperit i la unció que assegurin el compliment del que anuncia. Es tracta que, aquesta vegada sí, les promeses de Déu arribin a bon port.

“Farà germinar la salvació i el triomf davant totes les nacions”. Aquesta afirmació és important. La missió del profeta va més enllà dels límits ideològics i religiosos del poble d’Israel. Tothom pot unir-se al Senyor. “L’estranger que s’ha unit al Senyor no ha pas de dir: El Senyor m’exclou del seu poble” (Is 56,3).Cal recordar el rebuig als estrangers que apareix en el llibre d’Esdres (10,11) i com els samaritans, considerats estrangers, van ser exclosos de la reconstrucció del temple de Jerusalem ( Esdres 4,3). La teologia del Tercer Isaïes representa un desenvolupament atrevit i radical d’una idea semblant que es troba en el primer Isaïes: “Tots els pobles diran: Veniu pugem ... al temple del Déu de Jacob” (2,3). Amb el Tercer Isaïes l’universalisme d’Israel s’obre camí i es consolida.

Diumenge 3er d’Advent. 13 de Desembre de 2020

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.