Vés al contingut

Un petit fragment del capítol 4rt de la carta de Pau als Filipencs llegim a la segona lectura d’aquest diumenge (Fl 4,4-7). El text té un to exhortatiu, homilètic perquè cada una de les frases és una crida amable a la manera de viure cristiana.

El text comença dient: “Viviu sempre contents en el Senyor. Ho repeteixo: viviu contents”. Pau escriu des de la presó i els filipencs estan neguitosos per la situació de Pau; malgrat aquesta situació humanament desesperada, Pau invita a l’alegria i els recorda que ell, malgrat estigui encadenat, està ple de goig. La presó mai per ningú és motiu d’alegria però per Pau sí que és un goig estar empresonat per haver acceptat Jesús, la seva persona i el seu missatge. Les paraules de Pau estan en sintonia amb d’altres passatges on es parla de l’alegria malgrat les contrarietats. En el llibre dels Fets dels Apòstols es diu: “Contents d’haver estat trobats dignes de ser maltractats pel nom de Jesús” ( 5,41) i la carta de Jaume diu. “ Germans meus, tingueu-vos per molts feliços siguin quines sigues les proves que passeu” (Jm 1,2). La repetició del verb alegreu-vos no vol fer altra cosa que emfasitzar la seva importància.

El tema de l’alegria és present tant a l’Antic com al Nou Testament. Sovint es tracta de l’alegria que es viu pel fet de sentir-se alliberat: així Isaïes diu: “Aquell dia diran: «Aquí teniu el vostre Déu! ... És el Senyor, en qui teníem posada l'esperança!. Alegrem-nos i celebrem que ens hagi salvat” (25,9) i el salm 126,1s: “Quan el Senyor renovà la vida de Sió, ho crèiem un somni. La nostra boca s'omplí d'alegria, de crits i de rialles”. La salvació que es percep propera esdevé motiu d’alegria i en el nostre text l’equivalent a la salvació propera és l’expressió: “El Senyor és a prop”. En el Nou Testament el que diem es fa evident en el passatge on l’àngel, que anuncia a Maria el naixement de Jesús, es dirigeix a ella dient-li “jaire” (el mateix verb que trobem a Filipencs), alegra’t perquè el fill que naixerà de tu portarà la salvació.

“Que tothom us conegui com a gent de bon tracte”. Bon tracte tradueix el terme grec “ epieikeia” molt ric de significats: amabilitat, benignitat, fer el que és correcte o convenient, fer el que és útil; altres significats són: equitatiu, moderat, raonable, amable. La traducció grega dels LXX usa el terme per descriure la bondat o benignitat de Déu. Fora de l’àmbit bíblic el terme denota clemència o suavitat en el tracte. Quan l’autor de Filipencs demana que la gent conegui els cristians com a gent de bon tracte ens porta a pensar en el passatge del llibre dels Fets del Apòstols on Lluc parlant de la primera comunitat cristiana diu: “Eren ben vistos de tot el poble” (Ac 2,47). Les paraules de Filipencs s’adiuen perfectament amb les paraules de Jesús dites en el sermó de la muntanya: “Vosaltres sou la llum del món ... que brilli igualment la vostra llum davant de la gent” (Mt 5,14-15).

En el verset 7 el text diu: “La pau de Déu que sobrepassa tot el que puguem entendre”. Pau de Déu vol dir que no es tracta d’una pau mundana. Recordem que en el temps en que s’escriu el text de Filipencs està en vigor l’anomenada “pax augusta”. Fou una època d’ordre i prosperitat que es visqué dins les fronteres de l’imperi romà. Desprès de 13 anys de guerra civil, l’emperador August aconseguí posar fi a la crisi econòmica, social i política, iniciant un llarg període d’absència de guerres i prosperitat econòmica a l’interior de l’imperi. Això sí la pau s’aconseguí sometent molts petits pobles i qualsevol nucli de resistència rebels a les imposicions del poder imperial. La pau s’acompanyà d’una gran propaganda i, a aquest fi, es construí el monument Ara Pacis Augustae, un altar dedicat a la pau erigit en el camp de Mart per ordre del Senat l’any 13 aC. Cada any s’hi celebraven actes de culte dedicats a la pau.

La pau a que es refereix Pau, evidentment, no és aquesta. Cal tenir present que el terme deriva de l’hebreu “salom” que vol dir pau però que vol dir moltes més coses que l’absència de guerra. La pau que deriva de “shalom” és el favor i la protecció de Déu, la prosperitat, la salut; seria, en definitiva, tot allò que afavoreix la plena i total realització de la persona humana.

Diumenge 3er d’Advent. 12 de Desembre de 2021

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.