Vés al contingut

El llibre dels salms és un conjunt de 150 peces d'extensió irregular. Possiblement col·leccions més petites i més antigues foren agrupades i distribuïdes en 5 conjunts en correspondència amb els 5 llibres de la Torà. Gairebé la meitat s'han atribuït a David, un parell a Salomó i els restants a altres autors, però no és segur que ni David ni Salomó en siguin els autors. El llenguatge dels salms sorprèn per la seva senzillesa i expressa les realitats més íntimes i profundes mitjançant imatges i comparacions que sorprenen a la nostra mentalitat occidental.

Comentem avui el salm 91, propi del 1er diumenge de Quaresma del cicle C (Sl 91,1-2.10-15). No es llegeix sencer, s'ometen els versets del 3 al 9. El salm comença amb invitació a la proclamació de la confiança en Déu (vv.1-2); segueix un poema descriptiu dels perills que es poden evitar si es posa la confiança en Déu (vv. 3-13) i acaba (vv. 14-16) amb la resposta de Déu prometent la protecció i responent així a la invocació del començament del salm.

Qui és el qui parla i qui és el que es dirigeix a Déu en el començament del salm?. És difícil de precisar-ho per les poques dades que aporta el text. És coherent pensar que el primer que parla sigui una persona que ha viscut en l'àmbit de la protecció de Déu. Aquest àmbit seria el temple de Jerusalem. L'ombra del Totpoderós seria una al·lusió a l'ombra de les ales dels querubins que hi havia al Sant dels Sants. Aquesta persona pietosa que ha experimentat amb gratitud el poder salvífic del Senyor vol instruir i guiar una altra persona, la que invoca Déu. Quan l'interpel·lat es dirigeix al Senyor dient-li: "Refugi meu" vol dir que és conscient que ha entrat en l'àmbit de la protecció de Déu.

La segona part (vv. 3-13) il·lustra el poder salvífic del Senyor que afavoreix el qui cerca refugi en la seva protecció. D'aquesta part en llegim els versets del 9 al 13 amb la clara intenció de donar suport al text de l'evangeli de Lluc (4,1-13) que llegim avui; en ell el diable, en la tercera temptació, es val de les paraules d'aquest salm: "Els àngels et duran a les palmes de les mans perquè els teus peus no ensopeguin en cap pedra". Per mitjà dels àngels el Senyor pot exercir el seu poder protector fora de l'àmbit resguardat de la seva residència, el temple.

El Senyor és el refugi i la protecció del qui es veu perseguit per tota mena de perills. Aquest es sent segur prop de l'Altíssim i per això no li fa mal ni por cap mena de desgràcia. L'habitacle de Déu resta immune als perills o desgràcies que poden perjudicar a l'indefens.

En els versets 14-16 s'hi veu la intervenció de Déu per garantir la proclama que deia: " Ets la muralla on m'emparo"(v.2). El qui confia en Senyor no està lliure de contratemps, però Ell està disposat a respondre al clam i els precs dels qui posen el Ell la seva confiança. És la resposta de Déu a la declaració de fe dels vv. 1-2.

El missatge del salm és atemporal. Li hauria servit bé a Israel durant el regnat de David, quan Israel va ser assetjat per molts enemics. Hauria servit bé durant l'exili babilònic, quan, rodejats d'enemics, només els ulls de la fe podien veure la possibilitat que tornarien a veure a Jerusalem. Qui es constitueix en hoste del Senyor, pernocta i s'allotja a l'ombra de la seva tenda, és a dir, que s'abandona a Déu amb un esperit de completa confiança trobarà en ell refugi contra les adversitats de la vida.

Diumenge 1er de Quaresma. 10 de Març de 2019

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.